Poemes

Àngel Rodríguez

Oh, tu, gloriós psicòleg

Oh tu, gloriós psicòleg!

Tu que vas imitar tots els gestos d'un nen,

nit i dia durant una setmana seguida.

Tu que t'enfilaves, t'ajeies, saltaves, jugaves,

t'adormies al ritme del joc del rei.

 

Oh tu, gloriós psicòleg,

tu que vas gaudir i patir

i riure i entristir i dormir

i despertar com un nen.

Tu que vas tenir la fortuna

de recuperar la innocència,

la ingenuïtat i la il·lusió d'un infant

absort en les seves fantasies.

Vas saltar d'alegria, vas ballar pel gust de ballar,

sense poder destriar la vida de la consciència,

sent feliç sense conèixer el mot

ni el significat de la paraula felicitat!

 

Oh tu, gloriós psicòleg!

tu que et vas sorprendre de tot,

vas relliscar, et vas posar xixo de xocolata,

i et vas fer amic del pot de melmelada de maduixa,

i vas tornar a creure en àngels de colors,

i a descobrir el món de bell nou

amb els seus plaers i els seus perills.

 

Oh tu, gloriós psicòleg!

Tu que vas caure fulminat

d'un atac de cor.

Tu que vas morir sobtadament

al cap d'una setmana de perseguir

el secret de la infantesa,

que és el secret de la vida.

Tu que vas deixar aquest món

en la benaurança, el goig i la plenitud!

Qui no envejaria el teu destí ineludible!

 

Vés al poema sencer
Marina Antúnez

As-sol-ada

La noia de vestit blanc es passeja
pel fil més prim del cel de la vesprada
ressegueix amb ulls de sal una volada
de gavina sorneguera que s’enfada.
 
Sola al vent, se’n va la fada
de vestit blanc que porta encara
i surt de dins la boja i sadollada
hora golfa del desig amb l’última besada.
 
Avui , finalment, queda atrapada,
s’ensorra el peu de la passada
i l’altre, que coix, segueix tornada
es capbussa a l’aigua, tota l’Ada.
 
Vés al poema sencer
Carme Pagès

Somnis d'hivern

Diria que sents la fredor de la neu,
asseguda a la butaca del teatre
on escoltes, enarborada l’ànima,
els compassos graciosos, però tristos,
de la segona simfonia de Somnis
 d’hivern. Del tempo, en adagio cantabile,
sembla emanar la lleugeresa del món
somniador de Mendelssohn. Amb tot,
el to, no tan jocós en Txaikovski, et trasllada
a fredes i nevades nits hivernals en què
l’escalfor de la llar et fa sentir, màgica,
la inclemència externa.
Cadències mediadores entre la realitat
i el misteri et fan dubtar si la música  et
porta al somni o a la lamentació. Són
els acords musicals  entre ànima i cos
que et fan reviure l’harmonia abrusadora
 d’aquella nit d’hivern en què la teva llar
 gairebé assolí la perfecció dins l’ordre
commovedor del cosmos.
 
 
Vés al poema sencer
Marta Pérez i Sierra

Alba

S'afua la nit per trair-me,
ho noto a les parpelles.
Com un mal presagi,
salmeja per distreure'm.
No sap que sóc fetillera
i coc malucs de granota
amb pèls de barba
d'amants desagraïts.
Estic de tu dejuna!

Oberta de cames, riu avall, l’alba.
Vés al poema sencer
David Madueño

Els angles dels dies

La vida calcada com una fotocòpia
se'ns espesseix -mai no ens ha agradat
la gelatina. Els angles dels dies,
refractats pel glaç de l'avorriment,
semblen més aguts. Però la gran tragèdia
és que no coneixem cap ferreteria
on comprar paper de vidre.
Vés al poema sencer