Poemes

Marina Antúnez

Soroll de maduixa

Crec, crec que s’enfonsa
la dent al fruit vermell
d’imprudent desig carnal
sense ser sonora, sola
suqueja la teva barba
sota el sol, dolça maduixa
de ventre xupada d’aigua
la gola que t’omple l’aire
del plaer del viu infern.
Vés al poema sencer
Altres

En un avet (de Núria Garcia)

En un avet de color verd..
Hi penjaré mil paraules,
cadascuna té un desig,
una llum, una esperança.
Serà el guarniment més bell.
Si m'ajudeu a penjar-les...
Que sigui un fanal obert,
un far en la llunyania.
Sentint-lo tot l'any latent,
partícip d'aquesta crida.
Les meves les penjo ara, i són;
Pau, Llibertat i tolerància,
i vosaltres aneu pensant
quines seran les escollides.
Que no s'acabi l'abecedari,
sense parèntesis muts,
ni metàfores buides.
Que sigui un punt i seguit solidari
un gra de sorra, dedins un mar de vida.
El Nadal és només un punt al Calendari.
On parteix tot un any per donar-li un sentit
a tantes paraules dites, com estels a l'univers,
no deixem que cap d'ells s'apagui en l'oblit.



Núria Garcia
Vés al poema sencer
Marc Freixas

No faré

No faré cap poema de nadal.
Només faré paraules
per escriure versos de carrer
a la pell diversament acolorida :
una pell eterna i plena d'humanitat.
Totes les altres coses
ja han deixat de tenir sentit.
Vés al poema sencer
Mercè Amat

Una esperança encarnada

Una Esperança Encarnada
en Maria, amb fermesa em sosté 
i, avui, de nou em sacseja, 
com ho fa cada dia que visc i que passa.
Que silent, la seva carícia 
quan m'acarona la cara, el pit i les mans, 
quan encara amb força m'arrela
a la vida, enmig dels gemecs i el retret.
Quin nen més petit t'ha nascut, Maria!
Quina nuesa tan clara, tan nítida, 
dins la nit d'uns draps estripats!
Potser, hi haguessis volgut purpurina
i llums, música, dansa, or i vellut.
Però, sense soroll, discret,
el Misteri de Déu -i del món-,
la teva carn, els teus ossos, ha omplert.
Tot el teu terra. El fang, sencer.
I, ara, ja sents i escoltes fidel
i, per sempre, respires i lloes 
el desig més sagrat i més íntim de Déu.
Et miro, Maria, i en tu, veig Jesús.
I en tu, tots nosaltres, 
cridats a infantar sense por la Bondat,
sota el cel d'una Estrella que ens guia 
i alça pregonament la veu i crida
massa vergonyes d'injusta desídia.
Una esperança encarnada
és aquest Infant, jove Maria.
Quin Déu és aquest que, sent tan petit, 
fa, del que és efímer, l'eterna veritat?
Vés al poema sencer
Carme Pagès

Rogativa

No vull que torni Nadal,
si la lluna cançonera
no encén tots els portals...

Que el cel hi faci conxorxa
de manera excepcional:
que enlluerni infants de guerra
per anunciar-los la Pau;
que es conjurin tots els astres
per entendrir cors banals;
que broti herba ben verda
entre la pols dels combats
i que, en alçar la mirada,
només per una vegada,
albirem cels estrellats.


 
Vés al poema sencer