Poemes

Joan Carles González Pujalte

La fruita en blau viva

La fruita en blau viva
de matèria i màquines,
a la sal destrossada
mulla el desconcert
de viure l'hora del món
darrera, la que ja 
ni compta.
Vés al poema sencer
Mercè Amat

Enutjós oblit

Hi ha un temps allargassat de desmesura
que, cel enllà, l'ànsia s'endú: la vol callada.
Un temps furtiu i sigil·lós que escapça
el que té de genuïna tota creació.
Viperina llosa que arracona a l'abandó
el rés, el crit, el clam, les lletanies,
com a noses que ja no tenen nom.

El temps té la nit més indolent que tot ho engola
quan amb complaença mutila
l'afany lloable de tants homes i dones
que, a les palpentes, proclamen la conquesta del sentit. 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Eco-lògic

Sense son ni bon consum
miro el llum on hi ha el teu nom
i amb pols fatal toco el meu fals
tronc ben tort que sobre el cap
m’enganxa el mal del desengany.

Desenganxat d’un arbre alt,
m’han ben fotut, m’han ben venut
per quatre rals, o força més alt,
desenganxant-me del meu pal
on era lluny del teu queixal.

Mira’m on jec, sobre el paner,
duc un gomet que porta escrit
que aquest fruit verd
vol més que val.
Vés al poema sencer
Mireia Companys

Constància

Trobar-te sempre.
No poder defer-te de tu.
En els marges del vers,
en el foc de la nit,
en l'amor pels miralls,
en l'odi pels miralls,
en el reflex mortal
de la mirada de Medusa. 
Vés al poema sencer