Poemes

Marta Pérez i Sierra

La teva princesa

La teva princesa reté l'alè
pendent del teu mínim gest.
No et mira, et sap.
Tu restes quiet
dins de les seves tremolors.
Amb l'impossible
te l'enduràs enllà, enllà...
Vés al poema sencer
Gabriel Maria Pérez

Pluja

S'ha fet de nit i comença a ploure.

Parlo d'una fina pluja
que llisca al damunt del meu cap,
gotetes que s'impregnen sense pausa
i amaren la meva pell ja bregada.

Parlo d'una pluja de gerds dolços,
delícies que em xopen poc a poc,
cadenciosament ensucrades,
com els misteris del teu sexe
sense mentides.

Parlo d'una pluja confrontada 
amb les idees del sentiment aflorat
que navega pel desguàs embussat
de massa neurones angoixades 
entre bassals d'arenes movedisses.

Parlo d'una pluja sense so
que cau a glopets de llevantada
a la mar d'ulls blaus parpellejants,
a la mar d'ulls foscos aclucats,
a la mar de sucs de melangies.

S'obre el dia i poc a poc minva la pluja.

Vés al poema sencer
Laia Noguera

Les cases són baixes

Les cases són baixes, de pedra,
hi ha persones que esperen
que arribi algú o alguna cosa.
Jo camino i els miro.
No em veuen.
Després atravesso els camps,
oliveres, orenetes, i canto
pel verd que se m'acosta.
Ja hi sóc.
No recordo com em deia 
abans de començar.
Vés al poema sencer
David Madueño

Trinitat

Molt callava el pare,
mossegant-se la llengua
o perdent-se en la forest
de dubtes i pensaments.

Molt callava el fill,
per no brandar navalles
que esguerressin l'aire
enterbolit de la família.

Molt callava l'esperit 
cavil·lós de la mare,
que entonava la tempesta
amb la fe d'un armistici.
Vés al poema sencer
Rosa Maria Arrazola

Tinc el volum

Tinc el volum de la Sexton
damunt de la Singer de la mare
i el fil és la paraula.
Cuso la meva tarda a les seves mans felices
i totes les vores són de versos.

La roba té aquell ritme de l'amor
i tots els retalls són d'un temps dòcil.

"Lo que quiero decir, Linda,
es que las mujeres nacen dos veces".

Segurament, ara que em perdo,
brodo lletres a tots els teus records. 
Les nostres bastes.

I es fan dos quarts de deu i és l'any 69, mare.

Ja ploro.

Vés al poema sencer