Poemes

Gabriel Maria Pérez

A la meva mare

Quan em faci gran
vull tenir una mare com tu ben a prop
que em doni caramels de paciència
i coloms de calma voleiant
damunt un mirall de bonesa. 
 
I em sentiré de nou infant
arraulit com en un cove d'espart
d'aquells que dúiem a la platja,
amb fruita i aigua dolça
per sadollar l’estiu i la sal marina. 
 
Serà un festeig a la màgia
de l’amor més profund,
de la vida cap al destí
guiat per pregàries de lluita
envers reals irrealitats. 
 
Quan em faci gran
et vull tenir a tu,
com ara i com sempre,
ben a prop meu, 
 
mumareta dolça. 
Vés al poema sencer
Isabel Ribera i Carné

Caminant pel viarany

Caminant pel viarany de la solitud,
he trobat un petit món interior
que no deixa de sorprendre'm.
Observo amb ulls d'infant, 
quanta bellesa ens envolta...!
I si li poso ales al temps? 
I si deixo volar la imaginació?
Així com ho fan els infants, 
sense mesura, sense contratemps, 
amb la certesa de trobar-se 
inmersos en un món,
fet a la mida dels seus somnis.
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Enlairar-se

La cosa és enlairar-se amunt.
La cosa és elevar l'esperit del vers
fins on no hi ha més lloc
que l'alçada del cel
per rebre el poema
allà on mereix habitar.
Aquesta alçada del cel
no és una alçada intuïtiva
de pensar en coses impossibles,
ni de pensar en grans oracions a la paraula 
perquè toqui parlar-ne i res més hi pugui cabre.
La cosa no és enlairar-se amunt
per fer versos sense sentit.
La cosa és enlairar-se amunt
per engrandir l'amor a les paraules,
i també, per engrandir, àmpliament,
totes aquestes paraules 
amb el contingut que mereixen
des d'una forma de respecte 
absolutament imprescindible.
La cosa és estimar cada poema
des del més profund amor
que sorgeix del més endins.
Vés al poema sencer
Carmen Moreno

El somni d'una nit d'estiu

Va ser una nit d’estiu.
Tocaven les 12 (mitjanit):
Entre les nostres vides,
curiositat i neguit.

No va ser amor a 1a vista:
jo et semblava més gran
i més madura,
tu a mi, més nen
i més net,
i potser massa
sincer.

Pizza de benzinera,
olivetes del Mercadona
i res més a la nevera.

El Tinder ens enganyava?
Potser sí
però alguna cosa veia
en la teva mirada.

Malgrat el nostre
esperit crític
aquell sopar
seria mític.

Vora el port,
enmig de la serena nit
vam compartir pors,
somnis i olors.

Poc després,
una abraçada
em va fer decidir
que em quedava.

Ara torna a ser de nit
però ja és hivern:
amb tu
la pluja és
menys solitària
el fred menys tremolós
i la vida més bonica,
i més càlida.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Qui sóc, jo?

Volia deixar de ser per ser
qui tu vols que jo sigui
sabent que potser
deixaré de ser
Jo.
 
Vull ser perquè no sóc
qui tu vols que jo sigui
sabent que mai més
deixaré de ser
Jo.
 
Vés al poema sencer