Poemes

Marina Antúnez

Volta i volta

Giravolt sense revolt
a voltes miro el sol
a l’ombra d’un llençol
que penja, de la bugada.
 
Donant voltes al sentit
d’aquest crit, sord, ferit,
avui tot segueix igual,
rodamón sense portes.
 
La ironia del destí t’ha fet,
desesperat amic,
d’Amat-Piniella clau de volta,
i ara la vida sembla torta.
 
 
Vés al poema sencer
Narcís Comadira

Follia

Per què afegir més desordre a aquest món?
Jo solament aspiro a donar un poc de forma
al llenguatge i la imatge.
Vana follia, ho sé. I, tanmateix, no paro.
Vés al poema sencer
Raimon Gil Sora

Concepte

Enlluernat pel llum del focus escolto
des d'un racó de l'escenari la música
trista d'un solo de trompeta. Després
a poc a poc el vol vacil·lant de la mà
al voltant d'un thèremin va dibuixant
la calidesa del cos de la noia que vas
estimar una freda nit d'hivern mentre
et trobes el significat de les paraules
que vas escriure: has passat de perdre
el que estimaves a perdre't tu mateix.

 
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Al pare

Et vull dir, des d'aquí, en aquesta terra estimada
que siguis in siguis sempre ets amb mi,
ets el meu pare, i cada vegada
que jo et miro tu em marques el camí.

Tu sempre ets clar com una matinada,
i no m'agrada gens veure't patir,
ets exemple del que ets la culerada,
també com jo, hi poses els cinc sentits.

A cada pas, la vida fes novella,
no et vull sentir laments ni cantarelles,
amb força i cor saltaràs els esculls.

Ítaca és la desitjada illa,
per qui totes les nostres veus brillen,
s'eixampla el cor i ens somriuen els ulls.
Vés al poema sencer
Carme Pagès

Ambrosia

Ambrosia:
privilegi dels déus?
Elixir m'immortalitat?
Si algú deixa caure
damunt els teus llavis
destil·lació divina
d'amor i sensualitat,
no només et sentiràs déu,
fins i tot podràs tastar, per
uns transcendents instants,
la cobejada immortalitat.
Vés al poema sencer