Article

La primavera

De les quatre estacions, no sabria ben bé dir si la meva preferida és la primavera o l’estiu. A l’estiu puc anar al poble i estar amb els amics, descansar, llegir, menjar bé, cuinar i banyar-me. A l’estiu tinc temps per caminar i per dormir, per navegar i per fer excursions. És temps de menjar síndria, meló, figues i préssecs de l’Empordà. És temps de menjar el gaspatxo de la Maruja i les amanides de la Pepa. 

Ara bé, la primavera és com una mena de petit estiu, un xic més fred i molt més curt, que arriba abans i l’anuncia, que l’espera i li prepara el camí. És com una mena d’advent d’estiu, és el temps de les flors, dels camins florits, de les excursions amb la família i els amics i dels Jocs Florals. És quan toca anar a comunions, casaments i batejos. Precisament, perquè tot reneix a la primavera: les flors surten, s’obren i esclaten en mil colors, les roselles omplen de vermell el camí de la masia talment un camp de hooligans del Liverpool o del Manchester United.

Els ocells canten i el sol llueix amb tantes ganes que sembla que tingui ràbia, tota la ràbia acumulada durant mesos d’abstinència, o d’absència, que és el mateix. En paraules del poeta: 

“El bosc de primavera

té una ànima, una veu.

És el cant del cucut,ple d’aire,

talment bufat en una flauta.

Darrera el lleu reclam,

més enganyós que l’eco,

il·lusos caminem.

Hi ha un castanyer verd tendre.

Destil·len fins i tot

les velles ginesteres.

Al volt dels troncs ombrívols,

enmig dels jocs del sol,

dansen les hamadríades”.