Article

30 anys tocats per la tramuntana


El passat diumenge 4 de desembre L’Auditori de Barcelona s’omplí de gom a gom. Platea i tres pisos plens d’un públic multigeneracional, aclamant un “Sopa de Cabra!!!” que tants concerts de matinada ha ballat i suat. Sota el mític crit de “Bona nit, malparits!”, Gerard Quintana obria un concert de dues hores de durada al bell mig de la capital catalana. Un concert molt especial i esperat, perquè el líder i vocalista de la banda ha estat recuperant-se d’un còlic nefrític i els gironins han hagut d’aplaçar els dos darrers concerts de la gira de “30 anys, tres ciutats”, començant el 14 d’octubre a Londres, a la sala The Clapham, passant per Barcelona a Razzmatazz, seguint fins a Madrid a la sala Joy Eslava i tornant a la capital catalana a L’Auditori. El passat 17 de gener la formació feia el retorn esperat als escenaris presentant el seu nou treball, “Cercles” (RGB Suports, 2015) al Gran Teatre del Liceu, després de sis anys d’aturada, sense produir noves cançons. Després que el 2011 ompliren tres Palaus Sant Jordi tres dies consecutius, la banda que el 86 nasqué inspirant el seu nom en el disc “Goads Head Soup” de The Rolling Stones, fa la vora una any ja feu el seu retorn a gran volada. 

El darrer concert del 30è aniversari comptà amb cançons de totes les èpoques, des de temes que ja apareixien a la maqueta del 88, quan els carrers de Girona començaven a embriagar-se de l’aroma d’una sopa que faria història, amb “El boig de la ciutat”, fins a balades acompanyades de violins, de gran sensibilitat, harmonia i qualitat musical del seu darrer treball, “Cercles”, que transportà a més d’un a la màgia i la grandesa del cel del Liceu

Cançons d’aquelles que fan volar als anys del boom del rock català, com “El carrer dels torrats”, “Tot queda igual” o “No tinguis pressa”, sonaren al llarg de la nit i feren alçar al públic de les butaques per rememorar unes melodies que resulta impensable escoltar-les sense la força d’estar dempeus i  tenir el braç alçat.  Himnes com “Podré tornar enrere” i el mític “Camins”, substituïen la flama dels encenedors dels 90 per la llum dels mòbils d’una societat que, com bé va deixar clar en Quintana, encara ha de lluitar molt per poder dir que ha guanyat. L’esperança de la utopia d’una proclamació de la independència aquella mateixa nit, deixava palès que el somni ha de restar viu per fer-lo realitat, perquè sentir-nos “Sota una estrella” fou possible a L’Auditori.  “El far del sud “ il·luminà aquell sol de nit i un “Si et quedes amb mi” serví de precedent als amants de la sala. La formació actuà amb set membres del dalt l’escenari, quatre d’ells fidels des dels inicis: Josep Thió a la guitarra, Francesc “Cuco” Lisic al baix, el bateria Pep Bosch, reincorporat el 2015, i el mateix Gerard Quintana.  El públic no en tingué prou, i després d’una primera tongada de bisos, els gironins tornaren a sortir a l’escenari per cantar dos himnes sense els quals no podien marxar, l’antimonàrquic “Mai trobaràs” i el mític “Empordà”, cloent la nit amb tramuntana per escampar per tota la ciutat cançons tan malparides que no han deixat ni deixaran de ser nostres. 





 

Mots clau: Sopa de Cabra