Article

Avui, Som riu !

És divendres 20 de gener i fa un fred gèlid, els carrers de Gràcia s’escalfen amb jerseis gruixuts de l’àvia, barrets de llana amb pom-poms i guants que fan Nadal entre avets i pessebres que resten vius tot l’any. Arribo al CAT a tres quarts de deu, serà el primer espectacle que vaig d’aquest 30è aniversari del Festival Tradicionàrius que, per celebrar nova dècada, s’allargarà fins a la nit de Sant Joan. A l’Artesà s’hi ha d’arribar d’hora per agafar bon lloc. Sorpresa! “En aquest espectacle no seureu, és a peu dret”.” Ah, és ball ?” “No, podreu passejar per tota la sala”.
 
Només entrar, vam començar a entendre allò de 360 º. Dues grans pantalles fetes amb enormes llençols volejant a banda i banda i els instruments preparats al fons, al cantó contrari a l’habitual escenari. Anem a l’última fila –la primera en condicions d’inferioritat de graus- i, com que l’escenari no és escenari –ara-, hi seiem. Visió panoràmica, vista d’ocell per submergir-nos al riu d’avui. Darrere nostre, una sorpresa per desvetllar: traient el nas, una orquestra de cadires discretes i silencioses. Comença el concert. Aquesta vegada el sextet s’ha instal·lat als peus d’una gran ciutat, perquè enmig de la gentada, la tradició obra un finestral de llum.
 
 Arnau Barrios al violí, Ciscu Cardona a la veu, guitarra i bouzuki, Iu Boixader al contrabaix, Rubén Fajardo amb el bouzuki i la guitarra acústica, Ricard Ros amb l’uillean pipe, whistles i veus i Pau Vinyoles a l’acordió diatònic i veus. Ells són Riu, una  formació nascuda el 2010 i amb tres discs al mercat, amb l’objectiu de reinventar la música popular dels Països Catalans, cavalcant entre el Baix Llobregat i Manresa. Aquest gener, estrenen l’espectacle que obrí els ulls el passat 8 de juny a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell, a la capital barcelonina, amb el qual per primera vagada la banda toca conjuntament amb una orquestra de cambra.
 
Riu 360º és el projecte final de Sonologia de l’ESMUC de l’arcordionista de la formació, Pau Vinyoles. Un espectacle innovador, diferent, sorprenent, relaxant, nostrat i senyorial. Ens precipitem a banyar-nos al riu entre mazurques que fan tancar els ulls transportant els cossos al mig de la Plaça, mentre sonoritats de la Dharma llauren els Segadors. Entre un repertori fonamentalment instrumental, amb projeccions d’imatges de natura verda alternades amb mar i ones, l’escenari es capgira de cap a peus, o roda, perquè avui el riu no baixa de la muntanya, sinó que giravolta per l’espai.
 
La gran traca final, senyorial i majestuosa com el ball de l’Àliga: l’Orquestra A 4Cordes, des de Sant Boi de Llobregat, dirigida per Càndid Rodríguez, puja a l’escenari. Dotze violins, una viola i tres violoncels il·luminats per un focus que marca a les agulles del rellotge de l’espectacle que ara els últims són els primers, i quin luxe veure els rostres dels músics tant a prop, el vibrar de les cordes, la fusta ressonar, sentir l’emoció i la devoció d’una mar de melodies que donen un punt i final que no ens deixa pas indiferents.  Sortir d’un espectacle amb una sensació tant calma i relaxant com si haguéssim estat contemplant el mar des de la platja a la tarda i olorat les flors i la gespa des d’algun indret inhòspit del nostre territori, és impagable. I ara, tots som Riu i tot ens somriu.