Article

I tu, vas veure sortir el sol ?

El dissabte 1 de juliol se celebrava la quarta edició del Canet Rock del segle XXI. Fa quatre anys el Pla d’en Sala rememorava per primera vegada el Canet rock del juliol del 1975. Davant de l’èxit intergeneracional del festival, des de llavors ençà, el primer dissabte de juliol Canet de Mar duplica la població per celebrar l’únic festival de música de casa nostra cantada en la nostra llengua, de més de dotze hores de durada.

Enguany, dos dies abans les entrades ja estaven esgotades. El dissabte al migdia 22.000 joves  començaven a arribar a la poble, de 14.284 habitants. Tot un repte. A les sis de la tarda, el grup Raska, guanyadors del concurs #actuaCANETROCK, obrien el festival, seguits de L’Hora del Joglar, que oferiren una coreografia swing per ballar amb tot el públic, presentada aquesta primavera als Jardinets de Gràcia, centre neuràlgic de lindy que, enguany, Canet no ha volgut obviar. Seguidament, la Iaia estrenà en exclusiva el seu tercer treball, “Tornar a ser u”, després de dos anys de silenci lluny dels escenaris. 

A partir de les vuit del vespre, amb un cel rogent i una temperatura molt apte respecte les caniculars edicions anteriors, arribà el torn dels clàssics, d’aquelles bandes que els més grans del festival segueixen des que tenien l’edat de la gran massa d’adolescents i joves d’edat univesitària que omplia el Pla d’en Sala. Puntuals, els manresans Gossos cantaven els primers acords, mesclant nous temes amb cançons de la primera època.  Cal destacar l’homenatge a la seva ciutat natal, amb “La llum que portes dins”, projectant a la gran pantalla una vista aèria impressionant de les muntanyes de Montserrat, i arribant a la Torre Santa Caterina, La Seu i un ventall d’imatges de la ciutat que els manresans canten amb un “La meva sort va ser néixer aquí ...” tant autèntic com la transparència que han brindat com a músics i com a persones, des que van començar a pujar als escenaris. No hi faltaren cançons d’aquelles que ja formen part de la banda sonora de tota una generació, com “Corren” i “Oxigen” i, tirant enrere a la màquina del temps, un “Condemnats” i un “Quan et sentis de marbre” sense data de caducitat, perquè com explica la banda bagenca, “hi ha temes dels primers discs que ja no té sentit que seguim tocant, perquè formen part del nostre passat, amb unes lletres que vam fer quan ens començava a créixer la barba”. En canvi, aquests hits, si han perdurat un quart de segle, perviuran la resta dels anys. 

Josep Maria Mainat, canetenc i membre de La Trinca, organitzà les Sis Hores de Cançó a Canet de Mar, del 1974 al 1978, i enguany pujà a l’escenari junt amb Joan Fortuny de l'Elèctrica Dharma i altres artistes del cartell, per cantar alguns dels “hits” del tercet humorístic català que va marcar una època.

L’única banda que canta en castellà al festival, i alhora la que pren més valor vital, fou“Jarabe de Palo”, triomfant a Canet amb el seu retorn després d’un temps d’aturada. Gran part dels seus grans èxits d’aquests vint anys de vida musical foren corejats pels assistents, un “Depende”, un “Agua”, una “Flaca” ... més sentits que mai pel públic, la banda i,especialment, pel vocalista Pau Donés, que després de passar per un dur i llarg procés de quimioteràpia, amb una actitud i mirada a la vida exemplar, ha decidit deixar el tractament per viure cada segon amb totes les seves forces i veure sortir el sol amb la intensitat d’aquell qui no sap quantes albades més tindrà de regal.  Així ho cantà a “Humo”, del seu darrer disc “50 palos”, interpretant la cançó en directe per primer cop, l’única que ha escrit dedicada plenament a la vida, “una de les peces d’amor més belles i sentides que mai he escrit”, en paraules de Donés, que fa un regal a tot el públic amb una veu potent, profunda, transportant a mil bocins de vida de les dues últimes dècades.  

L’escenari de Canet comptà enguany amb Miquel del Roig amenitzant entre grup i grup a un públic amb ganes de cantar i ballar sense aturada permesa. I és que Miquel del Roig és més que un cantautor, és un “cantautot”, i fa una mescla de grans èxits, temes propis i lletres adaptades. Mestre de professió, ja jubilat, amant del mar i de la música, Canet és un escenari de luxe per a ell i pel públic assistent.

Ja amb la lluna gronxant-se a un cel que va passar de gris a blau i de rogent a negre nit, Els Amics de les Arts cantaven les primeres notes d’en Jean-Luc, un dels èxits que els dugué a entrar per la porta del Palau de la Música i el Liceu. Qui més qui menys, ha tingut alguna conversa nocturna amb en Godart, potser per això, i per la descripció minuciosa de sensacions, el nostre amic del pòster és aclamat a cor que vols per tot el públic. Amb nou treball al mercat. “Un estrany poder”, els Amics combinaren nous temes, com el hit homònim, amb clàssics com “Les meves ex i tu”, “4-3-3” (o el procés per no haver-se de fer amic d’en Jean Luc) o la melancolia de “Louisina o els Camps de cotó”. 

Arribada la mitja nit, el grup roquer per excel·lència de l’escena musical catalana, l’única banda del Canet d’enguany que pujà a l’escenari del Palau de la música aquell juny del 91, representat el que es deia llavors “els quatre grans del rock català”, obria la mitjanit amb el seu “Bona nit malparits!” , a títol de presentació oficial. Els gironins Sopa de Cabra, després d’aturades i comiats amb retorn, resten vius i, amb uns “Cercles” que s’estrenà al Liceu ara fa dos anys, optaren en aquesta ocasió per regalar al públic els seus èxits d’ara i de sempre, unes cartes que tenen l’èxit assegurat i és, en el fons, el que els fans estan desitjant. “No tinguis pressa”, “El carrer dels torrats”, “El boig de la ciutat”, “Mai trobaràs”, “Camins” ... sonaven al cel de Canet entre pareos estesos a la gespa, prínceps blaus i princeses de tots colors.  Hores bruixes marcaven la fi d’un homenatge generacional als més grans que assistiren al festival, i obrien una matinada fresca, jove, d’il·lusió i màgia, on els més valents tingueren premi: veure sortir el sol de la mà de Txarango, desitjant que sigui llarg el viatge i augurant un estiu d’il·lusions dins les maletes. 
 

Mots clau: Canet Rock