Article

No és això, companys

Fa temps que ho dic, per degràcia. Fa temps que repetim poemes, cançons, lluites i missatges, que són els mateixos de fa 20, 39 i 40 anys, encara vigents, fins i tot ara més que mai. Per dissort i per una immensa vergonya que haurien de sentir el govern, els ministres i la (in)justícia espanyola, començant per tots els seus tribunals, encara hi som i encara continuem. 

Els nostres pares i avis, i ara nosaltres, no van lluitar ni lluitem per seguir tenint presons, lleis injustes, violència, agressions i un masclisme imperant tan bestial que ens fa semblar més feres de la selva que no pas persones. Aquesta cançó d'en Lluís Llach la dedico a totes les víctimes de la violència masclista i, per favor, que algú expliqui als jutges espanyols que violar sí que és violència, i no pas tallar una carretera o duur un nas de pallasso.
 

Mots clau: Beth, companys, Elena Gadel, Lluís Llach, No és això