Article

Dies de llum

L'home del sac
des de la torre del Mal
amenaçava les urnes.
Cues de gent com no s'havia vist mai,
mentre saltaven espurnes.

Fèiem força sota un estel,
camí del somni més gran.
L'esperança és l'últim que es perd, germans.
Tanta va ser la nostra prova d'amor,
que no podien sotmetre'ns.

Deien que no, que no juguéssim amb foc,
que ens tornarien a vèncer.
Vam entendre que era el moment,
calia un pas endavant.

A la victòria sempre s'hi va lluitant.
Dies de glòria, dies de llum,
a punt, a punt d'arribar.
Cridarem, cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.

 

Mots clau: Dies de llum, Èric Vinaixa