Article

Aigua

Et despertes sempre a mitjanit
i esclata el teu somriure,
fas cara de voler-nos dir
“passava per aquí”.

Vas arribar amb tempesta
i ara ets un remolí,
que tot ho desordena,
i en tot em fas petit.

Aigua ets, irrefrenable,
que t’escapes d’entre els meus dits.

No hi ha pantà que et pugui contenir,
no hi ha cap mestre que sàpiga què dir.
Aigua ets, que t’escapes d’entre els meus dits,
no hi ha pantà que et pugui contenir.

Amb tu la bellesa
sembla que no té mai fi,
s’escurcen els verbs
i creixen els adjectius...

Mots clau: aigua, Cesk Freixas