Article

A ple pulmó

Tocant el cel pobles penjats entre les roques
muntanyes aspres els paisatges que enyores
un país íntim de silencis i roselles
gegants de pedra a l’hortitzó d’ales esteses

Als carrerons la gent del poble s’organitza
colze a colze, persitir és la divisa
besos i cànters, trobades i abraçades
el desig de viure plens d’emoció a les cares

I amb l’orgull del nostre tros món
fem volar la vida a ple pulmó

I cantem poemes i consignes
sota la lluna dels nostres orígens
i ens emocionen les ganes de viure
quan cridem al vent que som irreductibles
som petits pobles de grans coratges
tota la força recau en nosaltres
m’ho recordes tu mentre somrius
amb la rebel·lia
de sentir-nos vius!

Dormint al ras el teu cos cru entre les herbes
romer i espígol el matí a les parpelles
cap a la plaça geranis i muixerangues
itineraris d’un amor curtit pels segles
   
Toquen de tabals ballen els nans entre les feres
punys i pupil·les nit i foc danses guerreres
ressonen visques lluites irreductibles
l’afany de perviure de la terra que estimes

I amb l’orgull del nostre tros món
fem volar la vida a ple pulmó

I cantem poemes i consignes
sota la lluna dels nostres orígens
i ens emocionen les ganes de viure
quan cridem al vent que som irreductibles
som petits pobles de grans coratges
tota la força recau en nosaltres
m’ho recordes tu mentre somrius
amb la rebel·lia
de sentir-nos vius!

I amb l’orgull del nostre tros de món
i amb la rebel·lia de ser petits
la llar encesa fent caliu al col·lectiu
quefa la festa perquè el poble sobreviu
tronen els carrers som la tempesta de l’estiu

Fins aribar al cim
fins aribar al cim
vam pintar de roig
el cel dels Ports per resisitir
a contracorrent
vam navegar rebels el riu
per la nostra gent
per sentir-nos vius!
Fins aribar al cim
fins aribar al cim
a contracorrent
vam navegar rebels el riu
per la nostra gent
per sentir-nos vius!

Mots clau: A ple pulmó, Xavi Sarrià