Poemes de Agustí Bartra

Davant el mar, a Center Island

Mira i recorda. Encimbella aquest mai
del moment que t'assalta. Oh batega, mirada,
i contempla cor meu, aquesta aigua ajaçada
     dessota tant d'espai!

Mira i recorda. Emporta'ta aquest vent
     lacerat de gavina,
aquesta llum que ajeu sos esquelets d'argent
dintre trèmuls sepulcres d'algues i sorra fina.

Mira i recorda. El sol deixa en la neu
els seus esclops vermells, una barca deixonda
     un somni d'au i fronda,
i passen núvols blancs... Tot roman i és adéu!

Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela.
Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.

Vés al poema sencer

Sota les estrelles d'Arkansas

La terra és de l'ombra, d'un hivern que no sé,
d'una nit estrangera que en mon ànima ajunta 
pujols que ignoraré,
un fanal que fulgura com el cor de l'absència
i els arbres fantasmals amb sa muda pregunta...
I potser,
ben a prop, un gran riu de calmosa fluència
on la nit es fa immòbil -madona de tenebra
que s'ha posat al muscle el colom de la lluna.

I tot d'una,
els astres m'endolceixen l'atònita palpebra!
Són els astres de sempre de ma pàtria antiga, 
són els astres de sempre dels meus somnis fidels,
les constel.lacions amb sa abraçada amiga,
les garbes radiants a l'era dels meus cels...

Però el cor és de l'alba que neix, entre agonies,
arrapada a les valls insomnes del dolor.
Arrencant la bandera massa alta dels meus dies
retorno al meu passat amb la nova cançó
d'amor i verdes llances.

Cantaré el sol profund a l'entranya de l'ésser,
l'esperit de la llum que mou l'ala del fang,
oh purs estels d'Arkansas
que amb impassible pressa,
ungint-me la ferida prometeica del flanc,
meneu l'àuria gesta
d'on s'alça del vol sonor d'un ocell de ginesta!

 

Vés al poema sencer

A molts llocs

A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
- que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.

A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?
Vés al poema sencer

Tristes banderes

Tristes banderes,
lluny de les eres.

Trista, la pau,
sense ocell blau.

Ai, trista l'aura
de l'alta llum
si fa ferum
de Minotaure!

Tristos tambors
entre les pors.

Tristos ocells
sobre els flagells.

Tristes banderes. Cendra i passat.
Odi i fronteres. 
Salze rapat.

Pare adormit
en el vell crit.

Però l'hereu
en l'alba creu.

Part d'olivera:
ventre de vols.
Alça't, Senyera,
viva de sols!
Vés al poema sencer