Poemes de Albada Albagès

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer

Ara no ens podem mirar

Ara no ens podem mirar 
els peus plens de llagues. 
El temps s'esgota, i què? 
S'amagarà el sol i ja mai més 
sortirà? 
Deixaràs de menjar gelat de
maduixa? 
Ja no tornaràs a somriure?
Fes que el temps s'esmicoli 
bronzejant la teva pell al sol 
i desfilant somriures,tastant 
els millors gelats de maduixa.
Vés al poema sencer

Tot i que només

Tot i que només resta 
un passat d'amor
Immillorable, desitjo que 
el present sigui,d'olor a 
margarida amb una
qualitat excel·lent. 
El futur, mare, no sap ningú 
com esdevindrà, però 
barrejant pasat i present, 
la fórmula
camina per moments
màgics.
Vés al poema sencer

Parlaria de nosaltres

Parlaria de nosaltres,
si trobés el mot adient 
Però això seria definir 
mirades màgiques
que omplen un dia 
sencer de dolçor 
en tota la pell. 
Si trobés el mot 
adient, potser només 
Potser, deixaria de 
veure't amb els ulls 
del cor.
Vés al poema sencer

I et lleves

I et lleves, ressenyant amb la
lluentor dels teus ulls un nou
moment per viure. 
Condemnant quimeres que 
fan petites escletxes al cor,
lluint la primavera amb vent 
de març al voltant. 
I et lleves, esquitxant aigües 
de somriure que omplen espais 
plens de fredor tot desant la 
tardor al fons de l'armari,perquè 
no vols barrejar estacions que 
ara,no toquen.
Vés al poema sencer

Just

Desitjo. Un futur sense crosses.

Rebutjo. El passat de rancúnies.

Estimo. Aquest present d'esperança.

Tanco la roda cercant justícia.

Vés al poema sencer

Plego el dia

Ja plego el dia.
M'apropo a l'essència.
Em visc i tinc ganes
d'estar amb mi.
Oloro els llençols.
M'agrada!
El silenci, ho diu tot.
Per mil·lèsima vegada
perdono tots els anys
d'angoixa.
Em respiro i em dic.
Estupenda i m'estimo.
Per què?(com diria el gran Ovidi)
Perque vull.
Amb això ja n'hi ha prou.
Vés al poema sencer

Envoltada de lluna

Envoltada de lluna rebrego papers
d'amor i li encomano a la nit
que et vetlli sempre,perquè és així
com intento ara saber cosetes de tu,
mirant al cel i buscant estels fugissers,
desitjant i desitjant.
Que tinguis llum.
Vés al poema sencer

Murs

Després dels teus murs inexpugnables.

Resto jo,

com si el temps no es poses en moviment.

Aturada com la pedra freda, buida i sense imatge,

aturada com la roca esperant l'enderroc,

aturada com l'amistat fallida d'un temps llunyà,

aturada i veritablement angoixada.

Angoixada per ja no poder sentir la teva veu, flonja.

Angoixada per no saber jugar.

Angoixada pel regust agre del nostre adéu,

angoixada i nua.

Nua de Batecs de cor novell,

nua de desig foll i latent,

nua de no saber què sentia així.

Nua, aturada i angoixada. 

Després dels teus murs indòmits.

Quedo jo.
Vés al poema sencer

La vall

La bellesa indòmita

dels colors d'aquesta terra

fan brostar en el meu cor,

un sentiment de melangia.

Dolça i majestuosa natura viva,

com m'agrada apaivagar

la meva set de tu.

Sentir la llibertat en la meva pell.

Capbussada en el jo més infinit.

Resseguire la teva memòria,

buscant amb desfici,

un bri de pau enaltida.
Vés al poema sencer

Muntanyes de clafolls

Muntanyes de clafolls d’ametlles,

el sol ja feia el brenar,

dones cosint a la porta

i canalla al clot jugant.

Saltant aquelles muntanyes

brodats jocs amb fil d’or,

carrer de la meva infantesa,

tardes serenes de pressa,

estiu de fet i amagar.

Tractors que tornen a casa

d’un dia de tros treballat

omplen la meva memòria

del meu poble de secà.
Vés al poema sencer