Cercador

L'escenari

Quan les llàgrimes de l’última nota, fan córrer el rímel per l’escenari, el món seguirà donant voltes

quan s’esborri el pintallavis.

 Ets una estrella daurada, amb mitges de reixa trencada,però aquesta nit m'és igual

ets la meva nina mimada.

 Vull saber si plores per la cançó,o perquè tens l’ànima en un racó

i no saps com consolar-la.

 Deixa que surti el dolor,fes-lo fora, vull veure com vola.Revius sota el maquillatge,però no sé on ets, no sé on trobar-te. Vull saber si plores per la cançó, o perquè tens l’ànima en un racó i no saps com consolar-la.  La veritat és que em tens ben confós m’oblides després de besar-te quan t’abraço, surten les pors que no et deixen estimar-me.  

Avui no hi ha funció…

amb les mitges foradades s’apaga sense petons la meva estrella esquerdada.  

Per no res

Mira com són les coses,
Van i vénen com el vent
i ens tornem a trobar perquè si…
per no res.
 
Cada dos per tres penjades
dins d’una capsa amagades,
deixes les nits plegades
amb sabates i una nina trencada.
 
M’agrada remenar els records,
conèixer els teus secrets,
deixar que voli la pols.
Perquè si, per no res.
 
Buscant el millor del teu cos
ha vingut la nit a trobar-me.
De dia desperto amb plors…
sense flors per regalar-te.
 
Quan la veu forma part del ressò,
i els petons els llabis tanquen
tornarà a començar la funció.
Perquè si, per no res…