L'escenari
Quan les llàgrimes de l’última nota, fan córrer el rímel per l’escenari, el món seguirà donant voltesquan s’esborri el pintallavis.
Ets una estrella daurada, amb mitges de reixa trencada,però aquesta nit m'és igualets la meva nina mimada.
Vull saber si plores per la cançó,o perquè tens l’ànima en un racói no saps com consolar-la.
Deixa que surti el dolor,fes-lo fora, vull veure com vola.Revius sota el maquillatge,però no sé on ets, no sé on trobar-te. Vull saber si plores per la cançó, o perquè tens l’ànima en un racó i no saps com consolar-la. La veritat és que em tens ben confós m’oblides després de besar-te quan t’abraço, surten les pors que no et deixen estimar-me.Avui no hi ha funció…
amb les mitges foradades s’apaga sense petons la meva estrella esquerdada.