Exfoliació
Mudes la pell.Hi ha un dit de pols a la vella calaixera.
Recuperes la pell aixecada del darrer combat.
Matadures, cicatrius, i crostes, la memòria del cos.
Se t'enceta la pell,
i la pols del teu cos es posa arreu
amb els excrements dels àcars
i els ulls i les potes de les mosques mortes.
Per tota la casa hi ha la pols dipositada de tu mateix;
sobre els llibres, sobre el moble polit
i el gerro escantonat, sobre la foto emmarcada
i les figures de plàstic, de resina i de marmolina.
La pols de tu mateix es fica amb la ronya
en les juntes de la taula, que hi ha en el bufet,
on la làmpara la fa més visible.
La pols de tu mateix vol escapar per la finestra
amb algun cabell ondulat o algun pèl de les celles
i barrejar-se amb les partícules en suspensió dels motors
i les onades salvatges del pol·len dels xiprers,
amb els núvols de farina i la cendra invisible del sol
en un pelegrinatge atzarós,
per acabar flotant en un marge del riu
amb la pluja de fulles tardorals
i finalment servir com a fertilitzant del bosc,
fins que algú passi el drap mullat
amb el vinagre industrial de l'oblit
sobre les escates de pell
que resten a la cambra.