Poemes de Antoni Casals i Pascual

Convalescent

Maldava per saber si era el meu cos
o el món el que era lent, per què al voltant
teixien incerteses
i es feia etern
el temps convalescent.
Vaig mirar-me al mirall: res no era diferent,
en canvi el temps semblava haver quedat
suspès en el rellotge
desat en el calaix.
Com un deliri
anaven i tornaven pensaments
i somnis sense un argument concret.
Vés al poema sencer

D'aquest matí

D’aquest matí endavant
l’amor serà un record
i el teu rostre un miratge.

D’entre les flames,
la teva imatge clara
treu transparències.

Vés al poema sencer

Arbre

Observo l’arbre:
l’angoixa que acompanya
el moviment
convuls, sense esperança.
La fulla abans de caure. 
 
Vés al poema sencer

Port

Arribaràs a un port
i no serà el teu port.
I no podràs saber
en quin punt del viatge
se’t va fer estrany el rumb,
si els estels que et guiaven
et van mentir o canviaren
sobtadament de lloc
a causa d’algun vent
que no van anunciar-te.
I perdràs l’esperança
de retrobar el camí,
com  si fossis Ulisses
 i no hi hagués Penèlope
per desteixir, de nits,
 tants de records com comptes.
Vés al poema sencer
Més poemes