Poemes de Assumpció Estarriol

La nevera, un aparador de felicitat

De tant en tant penjo a la nevera
una foto optimista, i així em dóna coratge
 per anar endavant cada dia.

Un aniversari compartint taula amb bons amics,
i bufant junts les espelmes d’un pastís de xocolata.
Una rialla de vacances amb el cabell esvalotat,
perquè el vent, mar endins no para mai.
Uns Jocs Florals, al pati d’un col·legi,
on grans i petits compartim paraules i inspiració.
Un mapa d’un altre continent, per seguir
el viatge d’una persona que estimo.
Un nen i una nena que fan castells arran de mar
mentre es fan grans a passos de gegant.

Encara hi tinc molt més, tant i tant,
  tant que no cap en un sol poema, però,
tot és un terrabastall de records i sentiments
que empresonats en una foto de color,
donen vida a la memòria d’un moment feliç.

Pobre nevera, ella, tan prosaica i material,
tan plena de menjar fresc i congelat,
sense saber-ho guarda impassible i freda
el meu aparador d’alegria i felicitat.
Vés al poema sencer

Violència

Qualsevol moment la mà alçada

o el to de veu, poden interrompre

el que podia haver estat una tarda tranquil·la.

Mai cap dia és del tot feliç.

Un moviment brutal i ràpid

que vol semblar un càstig merescut,

aterra una dona, trosseja l’esperança,

devasta el jo, enderroca els fonaments

i destrossa per a sempre més fills i filles.

A la por només la pot guanyar

el cansament de dies i nits,

encara que darrera el rellotge

s’hi amagui la incertesa

de tot el que encara pot passar.

Violència de gènere i de nombre.

És com tenir a dins la llar

una zona catastròfica enganxada a la pell,

amb tots els papers i permisos oficials

segellats per a les màximes autoritats.

Vés al poema sencer

La poesia

La poesia, com l’alegria, s’encomana,

com el camí, es va fent,

com la sang, circula a gust,

com el paisatge, t’asserena la mirada,

com l’amistat, t’acompanya cada dia.

La poesia, avui, ahir, demà i sempre.

Vés al poema sencer