Poemes de Cristina Company

Amor de lluna

El temps passa lentament,
fa olor de sal.
Aquesta densa calor,
pren els meus pensaments
i els envolta de desig.
Trepitjo la gruixuda arena,
quan una virulenta tramuntana
em separa de tu.
Banyo els meus peus, a poc a poc,
i el teu reflex a l’aigua
em fa l’amor
fins que arriba l’alba.


                     (2n premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2018)
Vés al poema sencer

Camins de vi

Des del bell mig d’un turó,
observo una tela de ceps
il·luminats pel sol de migdia...
 
Vull ser Garnatxa blanca.
 
Aquest paratge m’encisa,
em pren la malenconia,
avui hi trobo dreceres...
 
Seré Moscatell d’Alexandria.


                                        (2n premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2018)
Vés al poema sencer

Desig des de Cap Roig

Avui obriré mil llibres,
i et llegiré a cau d’orella
els mots que vols sentir.
No vull viatjar sola,
entre onades recent escrites,
ni navegar mar endins
amb paraules només dites.
Vull naufragar acompanyada
de pàgines viscudes.
Vull viure intensament
prop les mans que m’acaricien.
I sentir-me una sirena
asseguda entre unes roques,
mentre canto dolces notes
d’aquelles Havaneres.

                                          (2n premis als Premis Poemestiu 2018)
Vés al poema sencer

A glops

A glops,
a mossegades,
a vegades a cops de vent,
o de manotades,
saltant des de molt alt,
o surant en la mar plana,
així visc, així sento...
així sóc.
Vés al poema sencer

Felicitat

Omplo la nit
del teu somriure.
Deso els meus somnis
sota el teu coixí.
Beso els teus desitjos
i els faig meus.
T'agafo la mà...
i sóc feliç.
Vés al poema sencer

Dir-t'ho

Dir-t'ho...
i que m'ho diguis.
Sentir-ho...
i que tu ho sentis.
Cridar-ho als quatre vents,
i no tenir por de res.
Llançar l'ampolla al mar,
plena de felicitat.
Abraçar-te...
i respirar.
Obrir els ulls,
i veure el cel blau.
Deixar-te fer...
i saber-me al cim.
Viure l'instant...
i gaudir-lo etern.
Somriure...
i veure el sol.
Vés al poema sencer

Senzillesa

I tot, per què?

si és tan dur,

i a vegades no veig la llum del sol.


I si em fa mal?

Em fereix la indiferència,

la prepotència o l’engany.


Però tu, tu m’ho fas entendre,

tot es difumina

i el cel torna a ser clar

des que neix un bri d’esperança

i sento com l’amistat acaricia la meva pell.


Llavors, arriba l’amor...

i em torna la vida!!!
Vés al poema sencer