Poemes de Eduard Sanahuja

Té un poema amagat

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
Vés al poema sencer

D'hores despentinades

Ara que tinc les hores davant meu
i em xuclen temps endins despentinades
i em deixen el record sense relleu,
ineficaç forat de foradades

que es creuen per espais arrossegats;
ara que tinc davant xarop de llunes,
m'assec a llit i jec i dic als rats:
rosegadors, raeu-me, feu-me runes,

feu polseguera, feu rovell, feu cendra,
feu i desfeu el breu viatge breu,
aquest llampec, aquest brogit d'un dia,

feu i desfeu, preneu, tot és per prendre
ara que tinc les hores davant meu,
i que no tinc les hores que tenia.
Vés al poema sencer
Més poemes