Poemes de Enric Casasses

No hi érem

Abandonat i parlant sol, amb déu,
sí, com aquell que dirigeix la pensa
a un nen no nat: em sents? No tinc defensa
de fe ni de no fe. Puc creure'm teu

tot esperant que vinguis al món, déu,
a sentir no els sonets, llegir la pensa,
dansa folla de plàncton, indefensa:
la sorprendràs quan li diguis: sóc teu.

Ella et dirà que és teua, nom de déu,
i t'aviciarà, vici de pensa,
fent-te tou, fins que no tinguis defensa,
i et deixarà dient: problema teu,

per tu faràs, ja sents els meus dictats:
no comptis que ningú te renti els plats.
Vés al poema sencer

Un aire

La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.
Vés al poema sencer

Refrany

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.

 
Vés al poema sencer

Episodina

Mireu quin cas que va passar no sota un pi
que va ser cas barceloní barceloní
a una parella que baixava eixample avall
a una hora de bastant de guirigall

Just que passaven per davant de la cangrí
ella va dir digues que sí digues que sí
i ell va dir sí però però però però
ja saps que no daixò que no daixò

Un antropoide que s'estava per allí
va ensumar carn esbufegant com un garrí
la bava li va caure barba avall
just quan passava un operari amb un mirall

Tu no estàs bé, que ella seguia, no estàs bo
just quan passava un gat fugint d'un assassí
vestit de gossa ja del tot fora de si

Malament rai pensà el goril.la amb un badall
i l'operari que xiulava cantà un gall
completament angoixantment fora de to
seguit d'un greu renec amb veu de tro

Va quasi caure ensopegant amb el felí
i el mirall sí, va tocar terra, i un bocí
surt disparat i va de dret a fer-li un tall
al dit pelut del cap pelat cap de carall

Llavors el gos sense saber què feia o
ben dirigit com per un màgic ultrasò
clavà les dents al dit sagnant del mal veí
i així la parelleta del perill s'escapolí

Mentre ell deia que sí però però però però
bé prou que ho saps que no dallò
i ella dient digues que sí digues que sí
just quan tombaven el cantó de la cangrí
Vés al poema sencer
Més poemes