Poemes de Helena Bonals

Permanència

Hi ha persones que agafen 
un llibre de la biblioteca,
se'l llegeixen i el tornen, 
que ja és molt.
Jo vull romandre a la 
prestatgeria de qui estimo,
com a llibre de capçalera,
que em rellegeixin,
com a clàssic de clàssics,
una obra mestra.
Si no, no em poso pas
a escriure l'amor.
 
Vés al poema sencer

Hom escriu

Hom escriu per volar d'una manera diferent
amb la ploma amb què escriu.

Hom escriu per ofegar
la tècnica amb l'estil.

Hom escriu per retenir
l'instant.  

Hom escriu per controlar la verborrea,
i la manca de facilitat de paraula.

Hom escriu per ser llegida, entesa i estimada,
o per ser menyspreada si no és llegida.

Hom escriu per fer alguna cosa més
que cal·ligrafia.

Hom escriu per omplir la seva existència d'esborranys,
i la seva mort de records.

Hom escriu perquè no se li escapi
la darrera idea.

Hom escriu per vanitat,
i per sentit de l'estètica.

Hom escriu perquè
és de lletres pures.

Hom escriu per deformació
professional.

Hom escriu perquè
ha llegit.
Vés al poema sencer

El visible i l'invisible

Treballo per la urgència i el goig,
escric per la joia.
M'arrossego per terra,
sóc un estel.
M'enclasto a la paret,
per fer diana.
Visc en l'infern,
però albiro el cel.
Les dues cares de la lluna
sempre són en contrast.
Vés al poema sencer

Amb bona vista

Una finestra doble
s'obre com dues planes
i és talment l'amor.
A vegades d'un sol batent,
o amb porticons.
Però la bellesa
no es pot amagar,
sempre acaba
omplenant l'estança.
Vés al poema sencer

Les petites alegries

Entrar espontàniament en un quadre.
Creure per un instant
que has trobat el sublim.
Un cop de vent
que és com un revestiment d'art
sobre el ferro fred de la vida.
Vés al poema sencer

Encara

Joguines dirigides
a distància,
somnis frustrats,
dèries virtuals.
N'hi ha que en fan
el motor constant
de la seva obra.
Vés al poema sencer

Empatia

Somniem la lluna,
que al capdavall
és una idea abstracta,
un terreny pla,
un paradís eixorc.
Aquí a la terra, en canvi,
els que no som sers celestials,
vivim i desitgem,
i a voltes fins som feliços.
Vés al poema sencer

Encara

Joguines dirigides
a distància,
somnis frustrats,
dèries virtuals.
N'hi ha que en fan
el motor constant
de la seva obra.
Vés al poema sencer

Invisible

Tremola l'arbre,

sacsejat pel vent dels ideals.

I tremola de nou,

en els reflexos de l'aigua,

el riu que corre.

 

Vés al poema sencer

Origen i final

No hi ha premonició que valgui
per al teu tresor de color maragda.
El passat compta tant com el futur,
si no ha entrat aigua al càntir
no en podrà sortir.
S'esquinça el text que ja no serveix.
Escriu de nou, projecta't.
Vés al poema sencer