Poemes de Isabel Ribera i Carné

M'enfilo

M'enfilo pels pensaments 
de les hores callades.
Pas a pas, 
sobre la corda del silenci, 
escric mots que perfilen 
nous horitzons.
Enrere queden les creences
d'un temps que ja m'és llunyà.
Que n'és de savi el temps!
O som nosaltres que hem après
a desaprendre?
a desfer-nos de l'innecessari,
per tornar a l'essència,
per saber el que veritablement
ens cal...
Vés al poema sencer

No hi ha distància

No hi ha distància
ni temps quan la nit
embolica la son.
Una alenada de vent
flueix amb l’aire,
travessa el llindar del somni,
és la balandra a l’abric
de l’efímer instant blau.
El vol de l’ocell nocturn
bordeja l'insconscient,
traspua en el batec.
Corpresa per l'efímer
instant blau,
desplego les ales
del món oníric.
Vés al poema sencer

Regala'm el bes

Regala'm el bes,
i em faré un collaret
amb els teus petons.
Regala'm la nit,
i et faré còmplice
del meu desig.
Regala'm la matinada
aquietada,
convertida en carícia
pels dos.
Regala'm el temps,
i esdevindrem lliures
com el vol de l'ocell.
Regala'm l'esguard
del teu silenci,
la vibració per fer-ne
un vers corprès.
Regala'm un somriure
que no s'esborri fàcilment.
Regala'm el tot, i el res.
Vés al poema sencer

Ets temps

Ets temps arrelat a la terra,
al recer dels dies,
a l'aixoplug de les nits.
Acaricio l'escorça,
se'm fa àspra a les mans.
Les estries parlen
de les vicissituts, del ressorgir.
Les arrels són sólides
i conformen el teu estat.
Fort i vell, savi com el temps,
arrelat a la terra.
Vés al poema sencer
Més poemes