Poemes de Jordi Roig

Encenc

Encenc el llum
sota l'atenta mirada de la nit.
Desenganxo els somnis d'un en un
entre gestos obscens i badalls d'escepticisme.

No faig el llit.
Observo la coreografia
de les arrugues mortes dels llençols,
tiro la tovallola al quadrilàter.

El terra és fred
com una làpida que no es desperta.
Té la pell estirada d'un desembre
i jo uns peus tan petits que encara juguen.

Sóc al mirall.
Aprofito l'escletxa de les mans
per rentar-me el xiclet de les pestanyes
i encongir el rellotge que em fotrà morir.
Vés al poema sencer

Misèria

Calo foc a la misèria
mort endins.
El vent despentina les cendres, 
però les abelles no desapareixen.

Convida'm a la lluna,
enganxa'm els llavis
com un imant a la nevera,
deixa'm tres minuts més
perquè em pugui pintar
el cor de blanc.

Sovint m'entrebanco
amb els meus somnis
i repeteixo les boires.

L'aire es calca de vergonya
al meu voltant
i ressegueix les cantonades
de totes les estacions buides.

Tot per no haver-te tingut a temps.
Vés al poema sencer

Gairebé mai

Gairebé mai em despentino,
però sempre perdo el ritme.
Hi deu haver un forat a la cançó
o uns cabells negres al voltant.
Vés al poema sencer

Ofec

(poema premiat als Premis Poemestiu La Vinyeta 2015)

Prega en silenci, el raïm,

no s’acostuma al fred de l’infern,

i es pinta el nas vermell

i les galtes amb cicatrius de pluja.

Es baralla per l’honor de la vinya

amb les extremitats rendides

i l’ombra fent ombra a la llum.


Es torna blanc.

Es torna negre.

Es torna un glop de vida.

Han empatat els colors.


Aboco els llavis

com ganivets àvids de sang

i rosego la terra

amb la sola de l’ànima descalça,

m’empasso pedres i entrebancs

a la salut dels profetes;

despullat esperant la tramuntana.


Tinc un amic.

Tinc una amiga.

I tinc un got de vi sobre els llençols.

Han empatat els sentits.


Que alci la copa

qui estigui lliure de pecat.
Vés al poema sencer
Més poemes