Poemes de Quim Ponsa

De vegades, la mort

De vegades la mort
arriba per sorpresa i s’arrapa a tu
fent-te cruixir l’esquena i les espatlles.
Després et besa els llavis
i notes aquell al·lè resclosit,
aquella fredor subtil,
aquella absència de passió.
Aleshores, de manera implacable
se t’enganxa a la pell
com una crema solar gelada
i t’arrenca totes les llàgrimes
que tenies guardades a l’ànima
per a alguna ocasió especial.
De vegades la mort
arriba per sorpresa i et trasbalsa
els ànims i els sentits.
Vés al poema sencer

Refugiats

Faré un crit
que esborri les mil llàgrimes glaçades
que pengen ara alades de les pestanyes.
Un crit mut, engolit pel propi instant
on la ràbia m’omple la gola fins l’esglai.
Un crit seré, que m’esquinci l’ànima
quan la imatge em retorni els ulls
de l’infant que mira poruc a la mare
preguntant-li tant sols per què?.

Un crit terrible per cada incomprensió,
per cada dubte de la bona gent
a qui enganyen des d’un sofà
amb noticies incertes i manipulades.
Un crit d’espant per cada bomba,
per cada ganivetada al món civilitzat,
per cada esgarip i cada flama perversa
que crema, de fet i de paraules
la seva irreal realitat desesperançada.

Faré un crit que desglaci les llàgrimes
per poder seguir escrivint aquestes coses.
Lletres inútils que potser no seran llegides
que potser no seran enteses o compartides
per gent que veu en l’altre, sempre un enemic.
Vés al poema sencer

Merda

El president de l'associació contra la ludopatia,
ha deixat la presidència, perquè li ha tocat la loteria.
El dirigent d’alcohòlics anònims ha sortit de l’anonimat, 
tancant un a un els bars del barri, ben torrat.
El pneumòleg deixa cada cinc minuts la consulta,
per amagar-se pels racons i encendre un cigarret.
La presidenta d’aquella associació contra el racisme,
ha fet fora la dona de fer feines, perquè feia el ramadà.
El secretari general d’aquell partit famós d’esquerres,
cada nit abans de dormir, resa i canta el cara al sol.
Aquell anarquista combatiu, convençut i anticapitalista
rondina , perquè el seu Iphone ha perdut la cobertura.
Aquella votant cristiana de dretes de sempre,
porta la seva filla a l’hospital perquè hi avorti.
Aquell refotut independentista de tota la vida...
...quan marca Iniesta amb la roja, crida GOOOOOOOL
Vés al poema sencer

La darrera sorpresa

Quan creus que la tarda s'esmuny
sense possibilitats de cap altra sorpresa,
surts a l’eixida i veus la lluna plena
que treu el cap entre els cirerers adormits.
Quan penses que la pau no te nom ni cognoms,
ella engalanada esquitxa els roures i oliveres,
les alzines i argelagues, les pomeres i els sembrats
i els dona aquell toc amablement aristocràtic,
aquella pinzellada magistral que acaba el quadre
que no te més firma que la pròpia natura.
Quan creus que el diumenge mor, sense pena ni glòria,
s’alça el teló d’una nit absolutament meravellosa.
Vés al poema sencer

T'estimo

T’estimo.
T’he enviat una sol·licitud d’amistat.
T’he deixat tres likes
en la teva foto de perfil.
He fet un shared your post
en el teu post de gatets.
He obert un hashtag
amb el teu nom 
que ha estat trending topic,
només amb els meus comentaris,
on es llegia guapa, guapa, guapa.
T’he posat emoticones amb cors
en cada element que has compartit.
He creat un grup d’amics
i l’he omplert amb tots els meus perfils.
En el meu estat sentimental
hi he posat, “en una relació”.
A les creences religioses
hi he afegit cristià ortodox,
que és la religió que tu practiques.
En les aficions he posat també,
la natació sincronitzada
que tant t’agrada....
T’estimo.
No entenc la teva reacció al meu primer xat...
No se perquè em vas dir “vete a tu pueblo!!”....
Vés al poema sencer

Benicadell

Com una au,
obria els braços a cel obert.
Se sentia la mestressa del mon,
desafiant els núvols i la llei de la gravetat.
S'havia apoderat, sense permís,
de l'espai del seu país,
com qui juga a ser un Deu poderós.
Quan arrencà el vol,
els ulls se li negaren de llàgrimes.
Volava, com sempre havia somniat.
Aquella nit de Nadal, de lluna plena.
Vés al poema sencer

El rei del mambo

De vegades, voldria ser
l’espurna més violenta
de l’onada que colpeja Lekeitio.
O potser aquell bri d’herba
que acarona les planes
de la casa prop de Zumaia.
I qui sap si també potser
aquell glop xarbotat de sidra
que cau al got del casco bilbaí.
O la nota de la cançó enganxosa
que acompanya la Marijaia.
I qui sap si una punta de la cresta
de qualsevol dels Flyschs
de la costa gipuskoana.
De vegades voldria ser
el rei de totes aquestes meravelles.
Però el que de veritat voldria ser,
és en Manolo d’Ea. El rei del mambo.
Vés al poema sencer

9 N avi Lluís

Avui avi Lluis
sembla que els fantasmes tornen als seus cementiris,
sembla que  els gossos deixen de bordar,
i de sobte, podem agafar el son amb un somriure.
Avui, aquell somni teu, aquell somni ferm,
aquell que t’il·luminava la cara i t’empetitia els ulls
mentre somreies amb la teva cara coberta de pigues
sembla que treu tímidament el cap de sota els llençols.
Els fills, o nets dels qui et varen engarjolar,
ara vomiten bilis i paraules altives i desafiants,
mentre nosaltres els mirem serens amb un somriure.
Els hem pres els arguments avi, ara només insulten
deixant veure el rostre que han amagat durant anys,
aquell rostre de legalitat d’una democràcia
que es van fabricar a mida i en la que mai no han cregut.
Ara els surt el llop que diuen amagat sota la pell de xai.
Els hem guanyat avi, els hem guanyat...
Avui avi, aniré a votar, com tu haguessis fet,
i ho faré amb tot el que m’has deixat d’herència,
el somriure, la fermesa, l’amor al país, l’ateisme
i el somni d’un demà lliure i republicà.

Bona nit avi, acluca els ulls, ara toca descansar.
Vés al poema sencer

Keep calm

Avui he sortit a fer running
és una de les meves distraccions
de les poques, soc un single,
que sempre ha somniat a ser swinger...
Mentre corria, m’han passat un fly
que em recordava que avui
és el Black Friday, així que quan em dutxi
aniré de shopping, al wold trade center,
que és aprop d’allà on acostumen a fer
el Barcelona meeting point.
Hi aniré amb una amiga
que vaig conèixer el passat halloween,
i que em va demanar si per Christmas
podria fer de Santa Klauss
en la seva shop que te full time
al costat d’un blue space.
He pensat d’endur-me-la,
si tot va bé i soc prou ready,
de travel, amb un ryan air low cost,
a Scotland o Nederland o Dutch,
no crec que se’m resisteixi
i menys amb aquesta barba
que m’he deixat de hipster
que em fa un interesting look ,
i em posa davant de les girls, on fire.
Ui, ara us deixo by surprisse
que no tindre temps d’estar ok  on time
ja que quan acabi de fer-ho tot
he d’anar a penjar el banner
amb els friends , aquell que diu:

“Keep calm and speak catalan”
Vés al poema sencer

Com un nàufrag

Avui tornarà l’alba,
amb la seva sortida de sol i els galls afònics,
amb els seus kikirikis passats de moda
i totes les collonades que canten els poetes.
Esclatarà un dia més la tardor, amb els seus colors
l’ocre, el roig, el taronja, el magenta, el groc...
I els poetes en seguiran cantant les lloances,
i jo seguiré sota el balcó dels teus ulls
esperant aquella llàgrima salada per banyar-me,
seguiré sota el portal esperant el teu somriure
com qui espera aquella droga de disseny
que el faci volar tota la nit, o aquell red bull
que diu que dona ales i més ales....
Avui tornarà l’alba
i totes aquelles bestieses que diuen els poetes
i jo seguiré renegant de totes i cada una de les paraules
que ells escriuen, que jo escric, religiosament.
I seguiré esperant com un nàufrag
aquell tauló en forma de pestanyes dels teus ulls
per poder naufragar serenament entre els teus cabells rinxolats.
Vés al poema sencer

Una terra lliure

Damunt de l'herba
de cara al cel
somniava amb volar.
Tancava els ulls
i deixava els somnis
de manera lliure remuntar.
Damunt de l'herba virginal
consumia estones marcides,
sota el sol, a frec del vent
somniava una terra lliure
i presons obertes als quatre vents,
I somniava somnis d'adolescents,
on la sang bullia en cada arteria
on la terra renaixia efervescent.
I de tant somniar vaig oblidar viure,
somniant com sempre, una terra lliure.
Vés al poema sencer

Estimo aquell racó

Estimo aquell racó
on les hores passen plàcides,
i els dies plens de salabrors.
On la vista mai no es cansa,
on el mar, alegre dansa
i es confon amb l’horitzó.
Estimo el so d’aquella llengua,
que el mar porta i endolceix,
estimo el perfil de les muntanyes
que la fúria del mar esmorteeix.

Estimo el mar, el mar Cantàbric,
que em bressola com un nen.
Vés al poema sencer