Poemes de Salvador Espriu

L'onze de setembre de 1714

Almenys ens han deixat
L’honor de caure sols.
En la desesperança,
Acceptem la foscor.

Demà retornarem
Al treball, a l’esforç.
Dreçats, hem de cavar
Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
Als orbs ulls de la mort.
Enllà d’aigües llotoses,
Terra bona, llavor.
Vés al poema sencer

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

 

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

 

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

 

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

 

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

 

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

 

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

 

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

 

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

 

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Vés al poema sencer

Cementiri de Sinera

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Vés al poema sencer