Poemes de Vicent Almela

Cercles

Que no t’enganye
l’aparent calma
amb què s’escola el temps.
Aquesta deixadesa 
d’hores que et menteixen
i cauen sense estrèpit,
com fulles seques.

És aleshores
quan més sagnen les busques del rellotge.
 
Sempre és el temps
un cercle fet de cercles,
com quan llançaves pedres
a la bassa de l’hort.

Sempre és el temps
un cercle fet de cercles
que s’ofega mentre va ofegant-te
i et recorda que la vida no perdona
que no la mires als ulls quan ella et mira.

Vés al poema sencer

Tota la set

Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’espere,
qui t’encalme el cor
neguitós pel viatge
i t’aculla sense dissidència
perquè siga impossible destriar-vos.

Mai no és grat el regrés
quan no hi ha qui t’oferisca
tota la set i l’aigua.

Vés al poema sencer
Més poemes