Poemes de Vinyet Panyella

L'acròbata

Li cal trobar un espai, la cambra pròpia,
amb desordre de llibres i papers
i els esborranys perduts per les ciutats.
Al fil de mitja vida, necessita
aprendre l'equilibri de l'acròbata:
el cos tensat a frec del precipici,
transeünt de tenebres cada volta
que es llença dins del buit, per enllaçar
un braç que, sap, l'espera a l'altre extrem.
Vés al poema sencer

Punt de creu

Em miren d'esquitllentes, xiuxiuegen.
Els brillen ulls menuts darrere les escletxes.
Escolto la remor sibilant que talla l'aire.
Creuen, imbècils, en la fidel espera
que després disfressaran d'heroïcitat.
Faig i desfaig tapís de punt de creu
només per aturar el pas dels dies,
l'inici del final, el del retrobament
que em portarà a envellir, a morir en vida.
Vés al poema sencer

Eucaliptus

La solitud de marbres i voreres
deixa sentir més forta la basarda
dels túnels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trànsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraç, a engrunes em devores
els lleus brins d'esperança,
el record de la ginesta
i l'or dels dies de l'estiu,
permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
d'aquestes branques primerenques, fràgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m'apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m'aguarda.
Vés al poema sencer