Entrevista

"La mort del capità Cook inspira la novel·la"

Màrius Serra

Màrius Serra és l'autor de novel·les tan diverses com Plans de futur, Quiet, L'Arca de Babel, Ablanatanalba o La vida normal. Alhora, ha escrit, divulgat, creat i treballat amb milers de jocs de paraules, tant oralment com escrit, amb obres com Verbàlia, Verbàlia 2.0, Els 66 crucigrames més lletrats o Els 65 millors crucigrames per tenir sort. Ell és l'autor dels famosos Enigmàrius, dels mots encreuats de La Vanguardia i dels articles verbívors de l'Avui.
 
Ara ha tornat a la novel·la amb Res no és perfecte a Hawaii, un llibre amb molt de ritme que ens fa viatjar fins al país del hula. En parlem amb ell.


1. Per què Hawai no és perfecte? Què té de bo i què de dolent?

Res no és perfecte ni a Hawaii ni enlloc, però en el cas d’aquest arxipèlag polinesi el contrast és major perquè el tenim associat a una idea de paradís. Hawaii té de bo que és un món en ell mateix, sorgit del no-res per erupció volcànica, al mig del Pacífic, amb algunes espècies botàniques i animals que no hi ha enlloc més i una cultura d’arrel polinèsia molt interessant. Hawaii té de dolent que té parts transformades en parc temàtic pel turisme de masses, com en molts llocs paradisíacs arreu del món.

2. A la novel·la apareixen morts. És negra?

És negra, però no és policíaca. La novel·la arrenca amb un accident que no se sap si és un atemptat o no, en la inauguració d’un complex hoteler. Hi moren quatre persones, tres de les quals socialment rellevants, i entre els quatre cadàvers s’hi barregen les restes d’un cinquè. Però no és policíaca perquè no hi apareixen policies. Resseguim les investigacions d’aquest fet a través de la recerca periodística.

3.  Critiques el colonialisme?

Una novel·la és un terreny de joc en el qual hi cap la visió crítica, però la seva funció no és criticar. És el lector qui en pot extreure una mirada crítica. És un fet que l’arribada del capità Cook i els seus homes a finals del segle XVIII va afectar decisivament la història de l’arxipèlag. La mort del capità Cook a mans dels hawaians inspira tota la novel·la, encara que l’acció sigui contemporània, situada l’any 2009. És obvi que el colonialisme va canviar la fesomia de Hawaii.

 4. La novel·la barreja diversos temes. Quins són?

D’una banda hi ha l’efecte perniciós del turisme de masses sobre la natura i la cultura locals, però el turisme és només un símptoma d’un sistema polític que regeix el món sencer. També hi juguen un paper important les teràpies alternatives, hereves del moviment hippy. El turisme convencional i l’alternatiu són les dues cares d’una mateixa moneda, que és el dòlar, A la novel·la m’invento la hulateràpia, que tracta els mals emocionals a través del ball. També són importants les relacions personals. La conseqüència de les relacions sexuals més obertes  i les diferents relacions generacionals. La investigació periodística es complementa amb una investigació més personal i introspectiva, del protagonista de la novel·la, un periodista de 37 que va perdre el pare trenta anys enrere.

5. El protagonista és un periodista. T'hi sents identificat?

No gaire, la veritat. Tom Rodley té unes característiques que em cauen molt lluny. És un personatge invisible a l’amor, amb una vida laboral més aviat frustrant i obsedit amb la desaparició de son pare. Em desperta més aviat una certa pietat. Jo em sento més a prop de l’Anna Puig.

 

Mots clau: Hawaii, jocs de paraules, Màrius Serra, novel·la, res no és perfecte a Hawaii