Entrevista

"Calders em fascina"

David Vila i Ros

David Vila i Ros, escriptor vallesà, acaba de publicar Roba Estesa (Voliana, 2017), un recull de contes -i mocrorelats- per a adults (no pas eròtics), molt divertits i, alhora, educatius. Com deien els clàssics, "docere et delectare".

1. Els teus contes sovint fan pensar en temes socials. Hi ha una voluntat darrera?

Sí. Sempre he estat implicat en temes de caire social i inicialment feia servir l'article d'opinió per reflexionar-hi, però més endavant em va semblar que el conte també podia ser una bona eina per fer-ho. Per mi, la cultura en general i la literatura en particular tenen el poder de transformar la societat, de fer-nos prendre consciència de tot allò que hauríem d'intentar canviar, d'intentar millorar. Ens assenyalen el camí a Ítaca. I amb els meus contes vull esperonar el lector -o l'oient, perquè també m'agrada recitar-los- a ser crític, a qüestionar-se les imposicions del poder. En resum, a pensar lliurement.


2. T'agraden molt els contes cíclics. Tenen cap semblança amb la vida?

El conte, i el microconte en particular, tenen sovint una estructura cíclica. Els antics grecs deien que tot és cíclic i sovint som nosaltres que, després de fer tot de voltes -reals o amb el pensament o la imaginació-, tornem al punt de partida. Roda el món i torna al born. I els contes volen reflectir-ho. Hi ha personatges atrapats en cercles i d'altres que, quan s'adonen d'aquests cercles, en surten i s'ho miren tot des d'una altra perspectiva.


3. Dius moltes coses de manera ambigua o metafòrica, pretens capgirar la realitat?

El conte és un gènere que et permet dir moltes coses en poc espai i que, de fet, t'empeny en aquest sentit. L'ambigüitat o la subtilesa són recursos per fer-los més oberts i per obligar el lector a prendre partit i a pensar cap on va la història. Reivindico el lliure pensament i, per tant, no m'atreviria mai a guiar el lector cap a un lloc concret. Prefereixo que sigui ell qui el trobi. Això sí, fent-li qüestionar la més normal de les quotidianitats.


4. Ironia, humor, paròdia, dobles sentits... Quins són els teus mestres narratius a l'hora de dir les coses en aquest estil ? 
 

Molts. El conte és el gènere que llegeixo més i de tots els autors n'he tret quelcom. Poe, Asimov, Pedrolo, Moncada, Larreula, Monzó, Sánchez Piñol o Friot m'han influït especialment. Però, sens dubte, amb el que em sento més identificat és Pere Calders. És un autor que em té completament fascinat i en rellegeixo els contes sovint. La seva manera d'escriure i la capacitat per descriure i reescriure la realitat és única.

Mots clau: contes, David Vila i Ros, Roba estesa, Voliana edicions