Entrevista

"Atzabeja són les pupil·les dels ulls de l’Àgatha"

Gabriel Maria Pérez

Gabriel Maria Pérez acaba de publicar el poemari "Llunes d'atzabeja" (Stonberg, 2018). Ell és un escriptor, poeta, agitador cultural, sensibilitzador social i músic.Ha guanyat el tercer premi del V Festival Poemestiu de l’Empordà 2015. Forma part de l’equip de poetes del blog Versos.cat, que va ser premiat com a millor bloc català corporatiu l'any 2012. Publica mensualment a la revista comarcal "Perlas y Cuevas" de ManacorÉs el fundador i president de l'’Associació Cultural Univers Àgatha Autisme que treballa per la sensibilització sobre l'autisme amb cultura com la poesia, narrativa, il·lustracions, fotografia i xerrades.



1. Què vol dir aquest títol? 
Atzabeja, una pedra preciosa, fosca, profunda i llustrosa, és la metàfora de les pupil·les dels ulls de l’Àgatha, la meva nena, bé, ara ja adolescent, amb autisme. I tot bé d’un vespre de tardor, observant aquells ulls que quan els intentes clavar la mirada es giren, però quan aconsegueixes que no es girin, encara que sigui per mil·lèsimes de segon, te n’adones d’aquella profunditat misteriosa que engalana tota la seva figura, li dóna la personalitat muda que posseeix.
De fet, Llunes d’atzabeja ve d’un dels versos del poema “En els teus ulls” de la segona part del poemari

 
 
2. Quines parts té i quin significat té cadascuna?
 
Té quatre parts:
“Capricis exquisits”
Seria l’intent de reflectir el sentiment de l’amor, del delit, de glopades d’erotisme subtil. Quants poemes s’han escrit inspirats per l’amor? Però aquí hi pot haver una mescla de malícia, fins i tot, molt de desig i una abraçada a l’amor fidel de tota la vida, així com una mirada, amb la maduresa que ja fa dia que em va arribar, sobre l’observació de la gent, de les parelles d’enamorats, ah!! I els amants... La poesia i els capricis exquisits...
EL títol d’aquesta part ve del poema “Capricis exquisits.
“L’univers blau”
Blau d’autisme, ja que és el color que identifica aquest tratorn que actualment afecta a 1 de cada 100 individus, i amb el que jo convisc cada dia amb l’Àgatha, la meva filla amb autisme que és font d’un 70 per cent de la inspiració de la meva poesia.
“Ànimes i sentiments”
Els poemes més propers al meu jo. Poden ser versos abstractes, a voltes barrocs. D’altres, visions del pas del temps, temps passat i present, fins i tot futur. Vida que transcorre ràpidament i un testament, amb el poema “Voluntats” que copsa realment el meu desig quan definitivament faci el traspàs.
El títol ve del poema “Vell amic” que tinc l’honor de que ha sigut musicat per el grup Mon Casino Casamor, un luxe.
“Mar tremolosa”
La mar, la mediterraneitat i, sobretot, Mallorca, la meva illa estimada d’on em sento sempre a prop i llunyà a la vegada. La Costa Brava, la bravura de la mar, la seva força.

 
 
3. Què representa aquest poemari per a tu?
 
Per a mi representa un pas important en la maduració de la meva poesia, en el sentit d’haver seguit els consells de gent propera, entre amics i grans filòlegs, que es queixaven de no entendre els meus poemes, ja que eren massa enrevesats. I li dono molta importància al fet que no es tracta d’una auto-edició, sinó que una editorial o més aviat, un gran editor com és en Jordi Castelló, d’Stonberg Editorial, hi ha dipositat una gran confiança en les meves lletres i això, amb la poesia, és ben complicat.