Entrevista

"Reivindico el patrimoni immaterial de Sabadell"

David Vila i Ros

L'escriptor David Via i Ros ha publicat diversos llibres de contes i de sociolingüística. També ha fet ràdio, premsa i agitació cultural. El seu darrer llibre és un recull de sabadellenquismes (mots propis de Sabadell) titulat Ciutat de paraules. Els sabadellenquismes fil per randa (Mercurial Indigo, 2017) 

1. Què són els sabadellenquismes? Exemples?

Els sabadellenquismes són les paraules autòctones de Sabadell, paraules que no formen part de l'estàndard de la llengua i que són característiques de la ciutat. Malgrat que Sabadell és a prop de Barcelona, i que el parlar del Cap i Casal és el que fou pres com a base per establir l'estàndard de la llengua, la ciutat té mots i expressions propis. De fet, els sabadellenquismes els podem classificar en dos grups: d'una banda, els genuïnament sabadellencs -o de les poblacions de l'entorn-, com per exemple petador (fuet), badabadoc (rosella), esblanar (fer servir quelcom nou perquè s'adapti a l'ús, com per unes sabates) o donar pel seguit (seguir la veta); d'una altra, els que són compartits amb altres indrets del país, si bé no són la paraula estàndard, com eixida (pati) o estrep (pega dolça). Conèixer aquestes paraules i fer-les servir és una manera de reivindicar el patrimoni immaterial i la personalitat de Sabadell i, de retruc, fa que el català sigui una llengua més rica i diversa.

2. Quina funció tenen els contes?

Quan parlem de contes, sovint pensem en els contes per a la mainada, que són una eina imprescindible per transmetre valors i, també, per aprendre a llegir. De tota manera, el conte és també un gènere per als adults. Abans que s'inventés l'escriptura, els contes servien per transmetre els coneixements i els valors de les societats. Posteriorment, en èpoques de règims totalitaris -us sona?-, els contes (i també les cançons) serveixen per expressar opinions que, d'una altra manera, serien censurables pel poder. El conte és un gènere clarament diferenciat de la novel·la, i tot i que també ens serveix per explicar històries, la manera de fer-ho és una altra: menys detalls, menys informació i, per tant, més feina per al lector, que sovint ha d'interpretar i deduir moltes de les coses que no s'hi diuen explícitament. Alhora, i com apuntava fa un instant, el conte pot ser també una eina de transformació social, una lectura que faci pensar, que ens convidi a ser crítics, a implicar-nos en la construcció d'una societat millor.


3. Quins valors s'hi poden treballar?

En els contes per a la mainada, tots els valors que serveixin per crear una societat oberta, tolerant, respectuosa amb la diferència i, també, amb sentit crític. En els contes per als adults, tot això i més, atès que poden servir per denunciar discriminacions, abús de poder, intolerància, manipulacions. A parer meu, el conte pot ser una eina al servei d'aquesta societat que tots plegats voldríem. Aquest és, de fet, el paper que ha de tenir la cultura. El llibre I si expliquem un conte? Micromostra de microcontes per a totes les edats, que acabo de publicar, ho reivindica.

Mots clau: ciutat de paraules, David Vila i Ros, sabadellenquismes