Entrevista

"Intento fer poesia justa i sincera, sense parafernàlies"

Quim Ponsa

El peota empordanès Quim Ponsa acaba de publicar el poemari "Nus"(amb il·lutracions de l'artista Estel·la Rodríguez), dos anys després del "Gure Ametsa". El dia 23 de novembre, "Nus" serà presentat a Figueres i el dia 24 a Navata. En parlem amb l'autor.


1. Què podem trobar a "Nus"?
Nus és un joc que ens vam proposar amb l'Estela. És una antiga idea que tenia de fer un joc de paraules, jugant amb el nus de nugar i el nus de nuesa. En principi la idea era fer un llibre eròtic, però suposo que el meu erotisme no va donar prou de sí i amb l'Estela, vam decidir jugar a pares i mares, poèticament parlant. Jo li enviava una poesia i ell havia d'interpretar-la amb un dibuix on hi sortís obligatòriament un nus de nugar i/o un nu, masculí o femení.


2. Com és la teva poesia, crítica, irònica, còmica?
Simplement intenta ser justa i sincera, com dic sempre, lluny de parafernàlies  i coses estranyes. És una poesia a raig i com diuen els que la llegeixen "una poesia pels qui no els agrada la poesia", frase que lluny d'ofendre'm em congratula. Intento sempre fugir d'elitismes. Sempre he dit que saber escriure no és més important que saber arreglar un endoll, per molt que molts poetes, s'inflin quan parlen del que ells fan. 
Intento d'altra banda donar, sempre que puc un toc d'humor. Suposo que és la meva refotuda manera de fer i ser. A mi se m'ha escapat el riure en un enterrament, ho confesso.

3. Continua la teva relació artítica amb l'Estel·la Rodríguez, com treballeu junts?
Treballar amb l'Estel·la és un dels regals més bonics que m'ha fet la poesia. és una persona extremadament sensible i brutalment creativa. Ens entenem molt bé i suposo que els nostres camins creatius s'han ajuntat per a no separar-se, ja sigui en el camp de la poesia, o en altres camps, que ignorem, tots dins la creació. Crec que som dos creadors incansables. Altra cosa és que agradem o no, però ens ho passem bé creant junts.

Mots clau: Estel·la Rodríguez, llibre, Navata, Nus, poesia, Quim Ponsa