Entrevista

"La vida floreix per tot arreu"

Marc Freixas

El poeta Marc Freixas ha publicat el poemari Damunt Les Passes, amb les col·laboracions de diversos artistes: Xavi Mercadé, Empar Sàez, Carles Duarte... En parlem amb l'autor. 

1. Què ets, poeta o escriptor?

No fa gaires dies, vaig escriure una reflexió, on qüestionava, precisament, aquesta pregunta que em fas, això de si sóc més poeta que escriptor, o potser més escriptor que poeta, o fins i tot, si encara em continuava creient només poeta de carrer. Finalment, arribo, ara, a pensar fermament que m'agrada escriure, i que si sóc alguna cosa, potser és tan sols el fet de sentir-me com un ésser que viu, en gran mesura, per crear i imaginar paraules que quan algú les llegeix pot arribar a veure-hi la forma del poema. Per tant, podríem dir que això que faig d'escriure m'agrada molt, i que molt probablement sigui més poeta que cap altra cosa. Però jo el què vull és continuar escrivint. 


2.  Un artista pot viure al marge de la societat ?

No ho crec pas! Però podria ser que volgués viure al marge de la societat. De fet no es pot crear res que sigui fora de la societat, i potser la clau de tot plegat sigui la de fer veure que vius al marge de la societat. Perquè d'aquesta manera et pots permetre la llicència de fer-te un espai a mida només per tu, que serveixi de coixí, com qui reposa el cap en algun lloc segur, des d'on permetre que la pròpia inspiració vagi fent camí a mesura que vas creant una obra artística determinada. Però mantinc el pensament inicial : res escapa de la societat on vivim per més que vulguem desfer-nos de tot plegat. Un artista forma part d'una societat, i això vol dir que la seva creació, encara que sigui única, també forma part d'aquesta societat, que a la vegada pot acabar sent seguidora fidel de l'obra de l'artista. Tot i així, això no vol dir que de vegades ens puguem sentir exclosos per diferents motius d'aquesta societat, i això ja seria un altre debat. 

3. Quin és el teu darrer poemari i què hi trobem?

El meu darrer poemari porta per títol Damunt Les Passes, l'he pogut tornar a editar amb El Petit Editor de David Vid, i és el llibre de poemes més extens i profund que he escrit mai. És un llibre d'un centenar de poemes que parla de la necessitat de creure en una vida que se'ns fa eterna, que no s'acaba mai, i que d'alguna manera potser també vivim a l'entorn d'altres dimensions que desconeixem des de l'espai físic que vivim aquí. També és un llibre dedicat al meu pare, que va deixar aquesta vida física un deu de novembre de 2016, i que a través d'algun text i algun poema és present per sempre dins del llibre. El pròleg és de la poeta Empar Sáez, la coberta de Xoan Gonzàlez i Mireia Sensarrich. Les imatges de la Lluna que apareixen al llibre són del poeta Carles Duarte, i la foto que acompanya el poema d'homenatge a Silvio Rodriguez és del fotògraf Xavi Mercadé de la revista Enderrock. Penso que és un poemari per deixar anar la consciència, per creure en la possibilitat d'entendre que tot va més enllà dels límits establerts, i que la vida floreix per tot arreu i enllà de les estrelles. 

Mots clau: entrevista, Marc Freixas, poema, poemari, poesia, poesta, versos