Entrevista

"Les meves cançons són profundes"

Quico Tretze

Quico Tretze és un cantautor igualadí que fa poques setmanes va representar Catalunya en una fira internacional de turisme. L’any 2010 va sortir el seu primer recull de poesia ‘Emocions Cícliques…’ editat per la Editorial Sallida. L’any 2015 va publicar el primer disc en solitari ‘Perdut e Amat‘. És sempre ben actiu i moltes ganes de portar endavant nous reptes i iniciatives. Ell va cantar el 2017 als Premis Poemestiu, al celler La Vinyeta. 



1. Ha representat Catalunya en una fira de turisme, com ho has fet?
 
Sí, per sort he pogut cantar en català a varis actes de l’Agència Catalana de Turisme, a Londres (U.K.) i a Sydney (Austràlia). Han estat unes experiències molt gratificants, a Londres em va tocar amenitzar el sopar de Gal·la i l’endemà actuar al bell mig d’una de les fires de turisme més grans del món amb periodistes de tot el món. A Sydney l’acte es va centrar a un hotel on es van convocar a les principals agències del país i vam compartir escenari l’Steve Smyth i jo. Experiències de vida que no pots deixar escapar!
 
2. Tot va començar amb un vídeo?
 

No sé si heu vist el vídeo que Catalunya Experience va fer per promocionar Catalunya com a destinació turística, es diu “La ruta de l’atzar” (feu-ho). El fet és que hi vaig poder posar a l’australià Steve Smyth com a protagonista, jo el represento per les nostres terres, i com que toco amb ell a la banda vaig aparèixer també al vídeo. El vídeo ha estat un èxit i ha guanyat el premi a millor vídeo turístic mundial 2018, bastant increïble, oi? Això ha fet que des de l’Agència estiguessin interessats en ell com a protagonista i en dur a un músic que cantés en català per mostrar com sona la nostra llengua. Després l’atzar va fer que acabés anant sol a Londres i fos l’únic músic, cantant la meitat de les cançons en català i l’altre en anglès.
 
3. Com són i de què parlen les teves cançons? 
 
Les meves cançons acostumen a ser profundes, deriven de la poesia i de les meves experiències personals que més em toquen. Depenent de l’època puc parlar de sentiments, d’amor, de la mort o de la vida, no tinc un únic motiu, de vegades em mou la protesta, l’ecologisme i de vegades la felicitat. Realment són cançons que han fluït a través del meu ser i les he pogut escriure. De vegades fins i tot jo em pregunto d’on venen i quan més em llegeixo les lletres més amples les veig i llavors em replantejo de què parlen. No és broma.
 

 

Mots clau: Quico Tretze