Entrevista

"Poesia per a carnívors tracta temes molt personals"

David Madueño

El poeta David Madueño ha publicat, aquest 2012, el llibre "Poesia per a carnívors". Ens en parla una mica.  



1. Què vol dir Poesia per a carnívors?

Els poemes que conformen el llibre tracten temes molt personals, que formen part de la memòria del meu creixement: la joventut, les amistats, els avis, el descobriment de la lectura... En acabar-lo, em va donar la sensació que hi havia posat molta carnassa sentimental. L'escriptor Jordi Llavina, que em va ajudar molt amb tot de suggeriments, em va proposar aquest títol, que en realitat era el del poema que el tanca. I crec que realment té molt de ganxo i resumeix perfectament les meves intencions. 

2. Què hi podem trobar?
Uns grapat de poemes on he provat de transmetre una visió honesta, moral i emotiva dels moments que més recordo del meu anar fent, de la gent que m’ha ajudat a construir-me, tant pel que fa a les coses bones com a les dolentes. No sé si me n'he sortit, però ho he intentat tot treballant la llengua i el ritme.

3. Saps què esperes?
Quan t'hi poses, esperes escriure el llibre i difondre'l. Una vegada ho has aconseguit, que trobi lectors i que els arribi el que has volgut expressar. Poca cosa més, perquè ara ja estic pensant en altres poemes i llibres per fer. Estic ben lluny d'entendre l'escriptura com un element per fer diners, així que escriure i compartir-ho amb la gent és el que més il·lusió em fa.


4. Un arquitecte o un professor?
Encara que em dedico professionalment a donar classes de llengua catalana, no crec que pugui donar lliçons a ningú sobre la vida, només faltaria. De fet, la poesia neix dels dubtes que aquesta et planteja, i que en comptes de respondre's, amb les anys augmenten. Com a poeta, he passat de lector (manobre) a escriptor (arquitecte), encara que crec bàsic seguir llegint molt, més que no pas escriure. Si et mires massa el melic perds la perspectiva guanyada després de tant de temps.
 
 
5. Quins són els signes dels temps?
D’una banda els personals a què ens adscrivim, que determinen com ets i cap a on vas. De l’altra els externs, que ara mateix no són gaire falaguers, la veritat. Per a mi, són més importants els primers per no deixar-se arrossegar pels segons, tot i que no sempre depenen de nosaltres.
 
6. Debutes al festival Poemestiu. Quines sensacions tens?
Fantàstiques. Tot i que no serà la primera vegada que reciti amb els companys de Versos.cat, és la primera que ho faré amb aquest format. Em motiva molt el fet de fer-ho a l’Empordà, en diversos escenaris, però sobretot de compartir l’experiència amb un grapat de gent que, malgrat les diferències en el que escrivim, que és la base de la riquesa literària, compartim una manera de veure el món i d’estar-hi que em fa gaudir al cent per cent cada ocasió que ens reunim.