Entrevista

"M'agrada molt la Nora Jones"

Meritxell Gené



1. Tens referents musicals? Quins?

Sí, en tinc, sempre n'he tingut molts. Per exemple, Lluís Llach, Roger Mas, Feliu Ventura... En Feliu és el que va iniciar el nou moviment de la cançó, el que podríem anomenar la nova Nova Cançó Catalana.
Però, d'entre tots, destacaria l'Ovidi. Ell va ser clau en la història de la Cançó Catalana. Actualment, m'agrada molt la Nora Jones.


2. Existeix la nova Nova Cançó Catalana?

Sí, i tant. Ara fa un any vam fer l'espectacle "La Cançó necessària", com a continuadors de tot aquell moviment.
De fet, les coses no han canviat tant i encara hi ha molt a reivindicar. Aquell recital el vam fer al Casal l'Esquerda de Granollers, dins del cicle "Cants i autors".
Enguany, al juliol hem tornat a fer aquell recital, a Terrassa.
Hi érem, al recital de Granollers, Pau Alabajos, Cesk Freixas, josep Romeu, Jordi Montañez, Andreu Valor i jo mateixa.

3. Què és la ciutat que volies bastir?

És una cançó que musica un poema anònim del Màrius Torres. Crec que és molt contemporani perquè el que s'hi reivindica se segueix reivindicant en aquest moment.
"Pàtria, guarda'ns, al terra mai ens sabrà mentir" resumeix força bé la filosofia de la cançó.


4. La cançó i la poesia són germanes?

Sí, aquest disc meu ("Sota els llençols") és ple de poemes: n'hi ha un de Miquel Martí i Pol, un de la Maria Mercè Marçal i un del Jordi Pàmies.
Les altres cançons les he escrit jo.

5. Com és "Sota els llençols"?

És el meu segon disc i n'estic molt satisfeta. Cada cançó és un llençol, l'aixeques i hi trobes alguna cosa, per exemple Grècia. De fet, moltes cançons parlen de Grècia, on vaig ser el 2009 de viatge i me'n vaig enamorar. En aquest disc, hi hem dedicat molts esforços (tant jo com tota la banda) i l'experiència de fer-lo ha estat molt maca. El disc té més d'un any il'hem anat rodant arreu.

Ara, ja es estic decansant una mica i, de tant en tant, componc coses noves.