Entrevista

"El que importa no és l'on, sinó el què"

Jordi Montañez



1. Com és el teu disc "Dolça victòria"?
Dolça Victòria és de tall principalment acústic, on la veu i la guitarra són els elements que més hi destaquen. Vam voler fer un disc que reflectís els directes, sense pretensions ni floritures musicals, únicament destacant la veu (la paraula) i la guitarra (l'instrument harmònic que tradicionalment ha acompanyat els trobadors).
De totes formes també trobem altres elements com percussions, baix elèctric, arranjaments de segona guitarra o segones veus per donar una mica més de color harmònic a algunes cançons. 
 
2. Com escrius les cançons? On les escrius?
 Qualsevol lloc és bo. Com deia Charles Bukowski, el que importa no és l'on, és el què.
Jo principalment treballo a partir de la lletra. Treballo les cançons com a poemes que musico, i per tant, la lletra és qui té el pes principal a la cançó, ella mana, la música està al seu servei. Així que a partir d'una lletra creada començo a mirar idees musicals que m'inspira o bé penso en idees musicals que tinc guardades i que s'hi poden escaure.
3. Un bar o una sala de concerts?
 Les condicions tècniques d'una sala de concerts són millors, però la proximitat de la gent en un bar també m'agrada molt. No puc triar, l'ideal és combinar-ho.
4. Un recital solidari o un de professional?
Un recital en general, la solidaritat forma part de qualsevol persona que vol prendre partit del món i la societat que li ha tocat viure.
5. Un fan o un parent?
Als concerts prefereixo fans, em fa vergonya cantar davant d'amics i parents eheh.
6. Com veus el futur de la llengua i de la literatura catalanes?
La llengua catalana té el futur que nosaltres vulguem que tingui, ni més ni menys. 
És a les nostres mans potenciar-la, parlar-la, reivindicar-la i exigir els drets que, com qualsevol altra llengua del món, té. La literatura catalana va associada a l'estatus de la llengua, però també hauríem de començar a superar la concepció mercantil que s'ha fet en aquest país de la cultura.
7. Et consideres un membre de la nova Nova Cançó Catalana? Qui més hi ha?
 No em considero un membre de la Nova Cançó Catalana ja que aquest moviment va existir als anys 70 fruit d'un context determinat. Si que em considero influenciat de tots ells, més que musicalment, estèticament, políticament i culturalment. Avui dia existeix un grup de cantautors joves que reivindiquem aquest esperit, aquesta concepció de la música i la cultura, de les cançons al servei del poble. El passat mes d'octubre, el Casal Popular l'Esquerda, ens van reunir a Granollers a 6 cantautors: Cesk Freixas, Pau Alabajos, Andreu Valor, Meritxell Gené, Josep Romeu i Jordi Montañez, i l'espectacle el van anomenar La Cançó Necessària, reivindicant el calen cançons d'ara de Serrahima. A partir d'aquí nosaltres 6 hem començat a trobar-nos i a parlar-ne. Aviat en tindreu notícies ;)
8. Per primera vegada, cantaràs al Poemestiu. Quines sensacions tens?
Amb moltes ganes. Serà un concert diferent ja que també acompanyaré amb la guitarra els poetes que hi recitin. Una bona forma de fusionar els poemes i la música, dues arts que caminen sempre de la mà.