Entrevista

"Trobarem la dignitat que ens fa falta"

Marc Freixas

El poeta acaba de publicar Amor i silenci.



1.La teva poesia és molt personal. Arriba a la gent?

Doncs mira, d'entrada puc dir-te que prefereixo que siguin els lectors que em llegeixin qui valori el fet de si arriba o no arriba. Vull pensar que si, pel simple fet de voler plasmar unes inquietuds, que crec del tot necessàries dir, escriure i denunciar en aquests temps tant complicats que ens toca viure.

2.Quin valor dónes a la solidaritat?

Home, doncs un valor immens. La solidaritat és molt àmplia i la podem trobar a diferents nivells de la nostra societat. Per exemple, crec que ara mateix és molt necessari ser solidari en les aspiracions de tots els catalans per assolir la plena llibertat (això si parlem de la terra que estimo amb bogeria), i no només això, doncs penso que també gràcies al fet de ser solidaris, enriquim la pròpia educació vers les ganes de mostrar que encara som prou capaços de recuperar valors que semblen perduts, i em nego a creure que tots plegats no siguem prou valents per fer de cara al futur immediat un model de País i societat diferent a l'actual. Permet-me recordar, que ara mateix, tal i com dic en un dels
versos d'Amor i Silenci “Tenim una democràcia que se'ns trenca”, per tant, no cal que diguem res més, oi?---ser solidari avui, ens hauria de portar la dignitat demà mateix.

3.Parles molt de la relació poeta-poema. És una relació fàcil? És estable?

M'agrada aquesta pregunta!!
Per respondre, primer deixa'm dir que escric versos lliures perquè és la millor manera que tinc per fer arribar als lectors els meus punts de vista de les coses, però si em permets, vull matisar que sempre he cregut necessari dir i fer saber a la gent, als lectors, que més que poeta a seques, em veig molt més com a poeta de carrer que no pas altra cosa, i que això ho vaig entendre en el meu propi fer, després de llegir-me “La poesia al carrer” de Celdoni Fonoll, on va ser capaç d'aplegar grans poemes de grans poetes, entre ells Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés, per exemple...
--esplèndid!!!---
Anant a la pregunta, i després del que t'he dit, doncs seré breu. Sincerament, en el meu cas, la veig una relació fàcil, d'absoluta estimació d'un a l'altre, indestriable, i com en tota relació, amb algun moment de crisi, però això si, sense fer-nos mal perquè com he dit abans, ens estimem. I sí, és estable, i tinc molt clar que ha de ser perdurable... almenys, per la part que em toca, absoluta fidelitat pels versos lliures, i tant!!

4.L'amor i el silenci són compatibles?

Si et refereixes únicament a l'amor i al silenci com a tal, doncs et diria que sí, que són del tot compatibles perquè les persones sovint amb tan sols una mirada en tenen prou per demostrar-se la seva estimació...--es poden dir tantes coses sense haver de parlar!!--
Ara bé, quan parlem de bona part del contingut d'aquest nou poemari, llavors si que en tot cas puc afirmar que no ho són tant de compatibles, o potser seria més just dir que no ho són gens (això també dependrà del sentit que cada lector li doni), però almenys per la meva part, he volgut reflectir-hi un amor necessari que desemboqui en optimisme, i un silenci també necessari per mostrar el meu desacord per les injustícies que es cometen dia rere dia, i tot, amor i silenci, en una mena d'unió per poder deixar paleses aquestes diferències que he volgut escriure. En tot cas, penso que almenys ens pot portar a la reflexió, i sincerament, això deu ser bo, no?

5.Quin és el poder de les paraules?

El poder de les paraules és la força que tenen per dir coses de tot tipus, i que a més, farà que alguns dels lectors que les llegeixin, sovint les vulguin posar en pràctica en el seu dia a dia, per tant, el poder de les paraules és infinit, crec que poden arrossegar masses, i si es fan servir en el bon sentit, que és pel què han de servir, llavors són del tot necessàries i imparables. El poder de les paraules és tot això i molt més...--per mi ho és tot!!

6.Amor, terra, país... Creus que els catalans tenim autoodi?

Ni molt menys!! crec que hi ha diferències, que no tothom vol el mateix, però hem de tenir clar que pel camí de l'autoodi no es va enlloc, per tant, jo vull creure i crec que no en tenim ni n'hem de tenir mai.
Mira, jo crec en la col·lectivitat alhora de fer coses per la societat, crec que és la manera més fàcil i millor per aconseguir els objectius que ens marquem, i ara mateix, tenim una oportunitat a tocar per aconseguir la independència del Principat sense oblidar-nos de l'autèntic objectiu final que no és altra que la de tenir la plena i absoluta llibertat dels Països Catalans amb un model de País i societat diferent a l'actual—crec que és important remarcar això, anar pas a pas, però sense oblidar-nos de ningú, això ho tinc molt clar!!--

7.Aquest poemari és optimista i pessimista alhora, tu també?

No, no!! jo crec que en el fons és optimista per tot el que havia dit anteriorment, el que passa és que hem de dir les coses clares pel seu nom, i a partir d'aquí, llavors ja tenim la manera per enfocar -ho tot des d'un punt de vista on ja hi ha totes les cartes damunt la taula (per dir-ho d'alguna manera que se m'entengui)---així doncs, deixa'm dir-te que tant el poemari com jo mateix som optimistes al cent per cent. Hem de mirar endavant, recordar el passat i escriure i denunciar les injustícies, però sempre amb el punt de mira a Ítaca—aquest és l'objectiu dels nostres somnis!!

8.Com veus el futur, millor que el present?

Com acabo de dir, a Ítaca!! jeje...
No, mira, que també eh!! però el futur el veig millor, molt millor. Simplement perquè a tots els nivells no ens queda altra opció que la de fer-nos valdre com a persones, i tal i com també et deia abans, doncs perquè s'ha de ser optimista al cent per cent i és l'única manera de canviar les coses.
Serà sempre la gent del carrer qui farà possible amb la seva lluita
que les nostres raons esdevinguin la dignitat que ens fa falta.