Entrevista

"La ignorància és una mancança"

Jordi Llavina



El poeta, periodista i escriptor Jordi Llavina (Gelida, 1968) és autor, entre d'altres, de les novel·les Ningú ha escombrat les fulles i El llaütista i la captaire i dels poemaris Vetlla i Contrada. Col·labora en diversos mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio. Parlem d'ell del seu darrer poemari, Contrada (Editorial 3i4, 2013), un recull de sonets moderns.
 
1. Què  sents pel buit, horror o amor?
Pel buit, sento, més aviat, una certa atracció. No sé si amor exactament, però sí una predisposició especial (no destructora, per entendre'ns).
 
2. Què significa per a tu l’abellerol? 
L'abellerol és un ocellet que engloba el sentit de la vida en la seva manera de fer el niu: l'excava en la terra. És com si, d'alguna manera, pressentís el cicle de l'existència.
 
3. La primavera és el matí, cada dia és com un any o cada any com un dia?
Cada dia és, en una mesura modesta, el que pot ser un any sencer. És una comparació que ja han fet servir altres poetes, però a mi em continua semblant molt vàlida.
 
4. Què fa més mal, la ignorància o la soledat?
La soledat, sobretot si és volguda, no pot fer mai mal. De cap manera. En canvi la ignorància, sí. La ignorància, malgrat que serveixi per no patir tant, no deixa de ser una mancança.
 
5. Un bon poeta ha de saber els noms de les plantes, els bolets i els arbres?
Un bon poeta no ha de saber necessàriament el nom de les espècies animals i vegetals. Però és evident que si sap dir algunes o moltes d'aquestes espècies, millora enormement.
 
6. A “Contrada” fas diverses dedicatòries, per què? Què has après del Gaspar Hernández?
Dedico molts dels poemes a persones importants per a mi, persones que han estat molt a prop de la gènesi de cada un dels sonets. D'en Gaspar, un dels meus millors amics, he après un niu de coses! Tantes que no sabria ni per on començar! Sobretot a moderar la meva passió, que de vegades m'ha fet anar pel camí del pedregar.