Entrevista

"Leonard Cohen és un referent per a mi"

Jordi Tena



El poeta Jordi Tena és autor del llibre Reviu la flama. En parlem amb ell. 
 
1.Dediques un poema al Leonard Cohen. Què et feia sentir?
 
Leonard Cohen ha estat un referent per a mi des de fa molts anys. Em va captivar ja des del primer contacte que vaig tenir amb el seu univers poètic i musical, i penso que el reconeixement que ha obtingut per part del gran públic és del tot merescut. És un creador d’una gran profunditat i espiritualitat que utilitza un estil propi i original per parlar de les passions humanes. A més, la veu li ha donat encara més personalitat a 
la interpretació de les seves cançons. He tingut la sort de poder-lo veure i escoltar en directe quatre vegades, i en totes les ocasions, sempre en pavellons d’esports, es crea un ambient especial. Les cançons van generant tot un seguit d’emocions: pau, recolliment, alegria o tristesa. Tot plegat em va impulsar a escriure un poema que pogués reflectir tot el conjunt de sensacions d’aquells moments.
 
Per cert, l’última vegada que el vaig veure actuar en directe va ser a París, el passat mes de juny. “Reviu la flama” tot just s’acabava d’editar i abans de començar el concert vaig entregar al personal de seguretat i d’organització de l’acte un exemplar del llibre perquè el fessin arribar a Leonard Cohen. M’agrada imaginar que el pot tenir a la seva biblioteca. 
 
2.Parles de la revolta. És temps de revolució o no?
 
És temps de rebel·lar-se i de lluitar contra les injustícies. Vivim en un món en què la
ciència i la tecnologia han avançat de manera vertiginosa, però això no ha anat aparellat d’una millora en la qualitat de vida de la majoria dels ciutadans. Hi ha molta gent al món que pateix gana o malalties, i que no té accés als recursos per cobrir les necessitats més bàsiques. Les desigualtats són latents a nivell mundial, però és que a prop de casa també es produeixen injustícies i problemes que no tenen cap mena de justificació. 
 
El primer que s’ha de fer és impedir que aquests problemes quedin amagats. Cal donar-los a conèixer i cal prendre consciència que existeixen. En aquest sentit, fan una gran tasca els moviments socials que, a més de realitzar una funció divulgativa impagable, donen suport els afectats i reivindiquen solucions davant els poders públics. 
 
A “Reviu la flama” he volgut homenatjar, molt especialment, els estudiants que van 
enfrontar-se a la dictura franquista i les dones lluitadores del poble de Xile, que han 
donat veu a moltes persones que ho necessitaven.
 
3. Segons tu, cal viure més enllà d'un mateix, en quin sentit?
 
Tinc una visió del món força existencialista i penso que el llibre ho reflecteix. Assumeixo que l’existència és absurda i que aquesta és una qüestió que ens iguala 
a tots els humans. D’aquesta manera, el que ens queda és ajudar-nos entre tots per 
tirar endavant, i per això m’agrada dir que el sentit de la vida es troba en la solidaritat humana.
 
D’altra banda, l’individu no és complet si no es té en compte el seu entorn, les seves 
experiències i, sobretot, les seves relacions amb les altres persones. Succeeix també 
en el cas de la poesia. Un jo poètic és la suma del que el poeta percep i de les seves 
reflexions. Entenc que una cosa és indissociable de l’altra. El poeta reflectirà la realitat a partir de la seva visió personal i al mateix temps la seva visió personal s’haurà construït a partir de les seves pròpies experiències. Per tant, el fet de llegir altres autors, compartir moments amb altres persones, tenir experiències de tot tipus i en definitiva viure enriqueix un poeta i la seva obra.
 
4. La flama del record d'un desig viscut es fa poesia al teu llibre. Ho has viscut?
 
La poesia és un gènere en què els sentiments i les emocions de l’autor són essencials. Dins “Reviu la flama” hi ha el reflex de moltes experiències autobiogràfiques que d’una manera o altra m’han marcat especialment. El record d’un desig viscut apareix de manera molt directa al poema “En estat de xoc”. És un poema de to melancòlic que també té un component autobiogràfic i que diu molt del que jo podia sentir en un moment determinat.
 
També el poema “Cabo Polonio” entra dins aquesta línia intimista i nostàlgica, però es diferencia de l’anterior en el fet que he volgut donar-li un to més oníric. En qualsevol cas, si bé la melancolia és molt freqüent en el poemari, també hi ha algun moment més irònic, i molts dels poemes recullen un missatge esperançador.