Poemes

Quim Ponsa

Netflix

Vivia una vida tant allunyada de la realitat,
que els peus no li tocaven a terra.
Tot es resumia a una sola pantalla.
Anava calmosament de sèrie en sèrie,
i passava de sentir-se una mare de dragons
a la consort malèfica de la Casa Blanca,
de viure en una casa on no s’hi podia viure,
a resoldre crims irresolubles prop de Miami,
del laboratori més modern d’investigació,
als records més quotidians de la transició.
Tenia totes les plataformes hagudes i per haver,
i com a objecte quasi sexual i absolutament vital,
el seu comandament a distància...
I és que la distància entre ella i el seu ser,
cada vegada quedava un xic més lluny,
les seves aventures, cada vegada més enquadrades,
la seva vida emmotllada a un sofà atrotinat.
Vivia una vida de pel•licula....
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Trobar-te treballant

Trobar-te treballant 
mentre arriba la inspiració, 
que arribi Picasso 
i t'aconselli descansar 
perquè et diu a cau d'orella 
que tampoc és bo no parar mai..., 
que no cal tornar-se boig 
durant vint-i-quatre hores seguides, 
que no cal perdre la percepció de la realitat. 
Però si em poso a pensar-ho intensament, 
això de perdre la percepció de la realitat, 
també és una experiència
que s'ha de viure amb tota la força 
que provoca la part més creativa del propi art.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Contradiccions

Del fosc forat fuig la fura
cap al flac final que, a fora,
la llum del sol encega,
trista dissort,
 la mort que l’espera.
 
Vés al poema sencer
Isabel Ribera i Carné

No hi ha distància

No hi ha distància
ni temps quan la nit
embolica la son.
Una alenada de vent
flueix amb l’aire,
travessa el llindar del somni,
és la balandra a l’abric
de l’efímer instant blau.
El vol de l’ocell nocturn
bordeja l'insconscient,
traspua en el batec.
Corpresa per l'efímer
instant blau,
desplego les ales
del món oníric.
Vés al poema sencer
Albada Albagès

Tot i que només

Tot i que només resta 
un passat d'amor
Immillorable, desitjo que 
el present sigui,d'olor a 
margarida amb una
qualitat excel·lent. 
El futur, mare, no sap ningú 
com esdevindrà, però 
barrejant pasat i present, 
la fórmula
camina per moments
màgics.
Vés al poema sencer