Daniel Ruiz-Trillo

La gràcia del teu gest

No et comunicaves, però la gràcia
del teu gest fred i dolç
ho deia tot, sense paraules i amb mil
silencis de neu.

La xocolata calenta que tu preparaves
era una rutina invariable
que t'atreia cap a tu mateixa,
en un viatge infinit de melodies interiors
que t'allunyaven de la gent.

El teu univers, més enllà de l'aigua
que queia i de la tarda que passava,
era un cel tan melancòlic i roig
com els préssecs del mercat
del Carrer Major.

Aquells freds grisos d'hivern
et feien perdre l'interès
per la realitat i t'aferraves
a la cortina, groga i bruta,
mentre el teu esguard romania perdut
en el bastó de l'avi del carreró,
amb aquell gest tan fràgil
com els teus ulls, impassibles
i impossibles.




 

Altres poemes de Daniel Ruiz-Trillo

Ets la calidesa

Ets la calidesa que em cal,
l'abril de la tardor
i la llum de la nit.
Ets la fruita de tot l'any,
braç acollidor
i fugida del parany.

Així m'agrda tot. I més.
Vés al poema sencer

La llum dels teus ulls

La llum dels teus ulls
em recorda els dibuixos de manga
de la façana d'una antiga discoteca
del Vallès,
on mil adolescents feien cua
per aixoplugar-se d'aquesta
pluja que cau lenta
però persistent.
Mentre escolto la trompeta 
del gran Amstrong,
recito vint-i-dos versos,
un per cada parpella dels teus ulls.
Vés al poema sencer

Al pare

Et vull dir, des d'aquí, en aquesta terra estimada
que siguis in siguis sempre ets amb mi,
ets el meu pare, i cada vegada
que jo et miro tu em marques el camí.

Tu sempre ets clar com una matinada,
i no m'agrada gens veure't patir,
ets exemple del que ets la culerada,
també com jo, hi poses els cinc sentits.

A cada pas, la vida fes novella,
no et vull sentir laments ni cantarelles,
amb força i cor saltaràs els esculls.

Ítaca és la desitjada illa,
per qui totes les nostres veus brillen,
s'eixampla el cor i ens somriuen els ulls.
Vés al poema sencer

La tieta

La vida és una bala de palla
i un piano al balcó,
és quan somrius cada tarda
i me'n regales un esbòs.

La vida és una bala de palla,
i la balles com una cançó,
apresa al piano amb paciència,
o un gelat i un sandvitx al balcó.

La vida és una bala de palla,
és que m'abracis a totes les fotos,
és lluitar contra un mur que calla,
o passejar en bici o en moto.

La vida és una bala de palla,
si us plau, salta-la,
una i una altra vegada.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Daniel Ruiz-Trillo

Més articles