Altres poemes de Marina Antúnez

Amb el cor

Si omples el cor de sal
s’eixuguen les llàgrimes,
s’eixuga la sang.
 
Si omples el cor de sorra
no sents res, tot mut,
els records esborrats.
 
Si omples el cor de sucre,
s’enganxa la sola del temps
en un passat massa ample.
 
Si omples el cor d’aigua,
flueix la memòria,
la mateixa, ans tota nova.
 
 
Vés al poema sencer

Cor de bou

Un cor de bou
per a tu tinc ja al cistell
a l'ombra del til·ler que dorm
les hores del vespre dolç
de mel vessada al poal
terrós de fang humit a l'ombra
del til·ler on jau
el cistell de cols
i un cor de bou.
Vés al poema sencer

Qui sóc, jo?

Volia deixar de ser per ser
qui tu vols que jo sigui
sabent que potser
deixaré de ser
Jo.
 
Vull ser perquè no sóc
qui tu vols que jo sigui
sabent que mai més
deixaré de ser
Jo.
 
Vés al poema sencer

Quan la felicitat era rosa

Quan la felicitat era rosa
volaven pels prats de dia els papallons
i de nit les falenes de cendra verge
i tu i jo fèiem a l’herba cabussons.
 
Quan la felicitat era verda
no hi havia confins impossibles
ni barricades de gegant
que no es poguessin trencar jugant.
 
Quan la felicitat era groga
espontàniament els ocells cantaven
i naixien polls a cada instant
de jovencella revolada.
 
Quan la felicitat era blava
la mare confiava al vol la tornada
i la calma a la vesprada
retornava a ordenar la joca.
 
Quan la felicitat era rosa
la gran curava a l’altra
les ferides obertes i es tancaven
amb el que la companyia dava.
 
La felicitat s’ha tornat grisa i vermella
els esquitxos vencen els desitjos
i les virulentes dentades,
roents, fan mossegades.
 
 
Vés al poema sencer
Més poemes