Altres

Has marxat (d'Isabel Garrido)

Has marxat cap una altra vall
però sempre romandràs
en el cors de qui et vam estimar.

El teu dolç somriure
serà aixopluc on refugiar-nos
en el camí de la teva absència.

Recordarem el teu tarannà
alegre i joiós dels moments viscuts,
i tornaran a néixer flors
en sentir la teva melodia.

Des d'aquests mots et pensem
i sabem que avui el cel 
ha guanyat un nou estel,
llum de la teva força,
sentiment d’aquest silenci.


Isabel Garrido

Altres poemes de Altres

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes,
Surt el guerrer vers el camp de batalla.

 
Maria Mercè Marçal
Vés al poema sencer

Un pont de mar blava

(de M. Martí i Pol)

Et deixo un ram de preguntes 
perquè t’emplenis els dits de llum 
com la que encén l’esguard 
dels infants de Sidó. 

Un pont que ajudi a solcar 
la pell antiga del mar. 

Que desvetlli la remor de tots els temps 
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels, 
amb la ràbia del cant, 
amb la força del cos, 
amb el goig de l’amor... 

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, 
un pont que agermani pells i vides diferents, 
diferents. 

Et deixo un pont d’esperança 
i el far antic del nostre demà 
perquè servis el nord 
en el teu navegar. 

Et deixo un vers a Sinera 
escrit amb traç d’un blau lluminós 
que cantava a l’Alguer 
per cantar el seu enyor... 

Et deixo l’aigua i la set, 
el somni encès i el record. 

I a Ponza la mort 
per viure cara al mar... el mar... el mar. 
L’espai ple de llum 
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar. 

El blau del nostre silenci 
d’on sempre neix la cançó. 

Que desvetlli la remor de tots els temps 
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels, 
amb la força del cant, 
amb la ràbia del cos, 
amb el goig de l’amor... 

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, 
un pont que agermani pells i vides diferents, 
diferents. 


                                    Miquel Martí i Pol
Vés al poema sencer

En un avet (de Núria Garcia)

En un avet de color verd..
Hi penjaré mil paraules,
cadascuna té un desig,
una llum, una esperança.
Serà el guarniment més bell.
Si m'ajudeu a penjar-les...
Que sigui un fanal obert,
un far en la llunyania.
Sentint-lo tot l'any latent,
partícip d'aquesta crida.
Les meves les penjo ara, i són;
Pau, Llibertat i tolerància,
i vosaltres aneu pensant
quines seran les escollides.
Que no s'acabi l'abecedari,
sense parèntesis muts,
ni metàfores buides.
Que sigui un punt i seguit solidari
un gra de sorra, dedins un mar de vida.
El Nadal és només un punt al Calendari.
On parteix tot un any per donar-li un sentit
a tantes paraules dites, com estels a l'univers,
no deixem que cap d'ells s'apagui en l'oblit.



Núria Garcia
Vés al poema sencer

La Nadala d'Alep (de Salvador Riera)

A la ciutat d'Alep no hi cap l'alegria,
delida per la fam, l'odi i les bombes,
cendrosa d'atacs, de runes i de tombes.
No hi ha Nadal, tan sols absurda follia.

Atroç tauler d'escacs on líders llunàtics
al front d'arcanes potències meselles
oposen armes i maneguen titelles.
Lluites ferotges entre cabdills fanàtics.

Incubadores òrfenes en directe,
recull diari d'imatges infernals,
massacre siriana d'un dictador abjecte.

I vindrà la xerinola de cap d'any,
malbaratarem la festa i els regals
i ens oblidarem d'Alep a cop d'engany.




Salvador Riera
 
 
Vés al poema sencer
Més poemes