Altres poemes de Marta Pérez i Sierra

Distància

Entre tu i jo, distància.
Tanta,
que crec que no t'assabentaràs
de les meves anades i vingudes
per la teva pell,
que m'esmicolo entre els teus pits
i tu, distreta, púdica,
t'estires els baixos de la faldilla,
com si res.
Vés al poema sencer

Malaltia

Obre'm el pit esquerre, de bat a bat,
com una porta de fusta taronja;
dins, els sentits més delicats
en el folre del mugró menut,
i la llet més blanca
que encara em resta, per si de cas.
Vés al poema sencer

Pètals

Jo era de pètals.
I res podrà tornar-me
a aquells dies humits,
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals.
Lasciva, degotava vida,
papallones de robí,
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves.
El mar entre les cuixes.
La sal sota les ungles.
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit.
Ara sóc pedra
i d’aquí no res, pols.
Vés al poema sencer

Alba

S'afua la nit per trair-me,
ho noto a les parpelles.
Com un mal presagi,
salmeja per distreure'm.
No sap que sóc fetillera
i coc malucs de granota
amb pèls de barba
d'amants desagraïts.
Estic de tu dejuna!

Oberta de cames, riu avall, l’alba.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marta Pérez i Sierra

  • Marta Pérez i Sierra

    Fadalida

Més articles