Altres poemes de Albada Albagès

Ara no ens podem mirar

Ara no ens podem mirar 
els peus plens de llagues. 
El temps s'esgota, i què? 
S'amagarà el sol i ja mai més 
sortirà? 
Deixaràs de menjar gelat de
maduixa? 
Ja no tornaràs a somriure?
Fes que el temps s'esmicoli 
bronzejant la teva pell al sol 
i desfilant somriures,tastant 
els millors gelats de maduixa.
Vés al poema sencer

Tot i que només

Tot i que només resta 
un passat d'amor
Immillorable, desitjo que 
el present sigui,d'olor a 
margarida amb una
qualitat excel·lent. 
El futur, mare, no sap ningú 
com esdevindrà, però 
barrejant pasat i present, 
la fórmula
camina per moments
màgics.
Vés al poema sencer

I et lleves

I et lleves, ressenyant amb la
lluentor dels teus ulls un nou
moment per viure. 
Condemnant quimeres que 
fan petites escletxes al cor,
lluint la primavera amb vent 
de març al voltant. 
I et lleves, esquitxant aigües 
de somriure que omplen espais 
plens de fredor tot desant la 
tardor al fons de l'armari,perquè 
no vols barrejar estacions que 
ara,no toquen.
Vés al poema sencer

Just

Desitjo. Un futur sense crosses.

Rebutjo. El passat de rancúnies.

Estimo. Aquest present d'esperança.

Tanco la roda cercant justícia.

Vés al poema sencer
Més poemes