Altres poemes de Marta Pérez i Sierra

Malaltia

Obre'm el pit esquerre, de bat a bat,
com una porta de fusta taronja;
dins, els sentits més delicats
en el folre del mugró menut,
i la llet més blanca
que encara em resta, per si de cas.
Vés al poema sencer

Rastre

Duc als ulls el rastre
de la nit.
Duc el teu tacte
que m'esborra el dol;
la teva saliva,
que eixamora remors
entre les meves cuixes.
El dit sobre el llavi moll.
Vés al poema sencer

Pètals

Jo era de pètals.
I res podrà tornar-me
a aquells dies humits,
a aquelles nits de rou,
ni tan sols tu, mirallet
de fum de la memòria.
Jo era de pètals.
Lasciva, degotava vida,
papallones de robí,
venus prenyada d’aigua,
mare de peixos i larves.
El mar entre les cuixes.
La sal sota les ungles.
Ara sóc pedra
i ja no m’escarritxa el ventre
la refotuda regla.
Ara només sagnen
a dentades, les hores
d’insomni de la nit.
Ara sóc pedra
i d’aquí no res, pols.
Vés al poema sencer

Alba

S'afua la nit per trair-me,
ho noto a les parpelles.
Com un mal presagi,
salmeja per distreure'm.
No sap que sóc fetillera
i coc malucs de granota
amb pèls de barba
d'amants desagraïts.
Estic de tu dejuna!

Oberta de cames, riu avall, l’alba.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marta Pérez i Sierra

  • Marta Pérez i Sierra

    Fadalida

Més articles