Rosa Maria Arrazola

Em vestiré

Em vestiré amb ratlles grogues
i diré versos vermells,
retallaré les novel·les 
i les cosiré a la pell.
Duré sons a les butxaques
i uns quants pètals als cabells
i el vestit serà de terra, 
tindré a les mans molts batecs,
els regalaré amb somriures
i una tija sempre verda
a qui s'arreli al cel net.

I no caldrà cap moneda,
i no caldrà signar res.

Altres poemes de Rosa Maria Arrazola

Fer de mare

Jo no pretenc
ser cap model de perfecció,
només em cal
que entenguis un segon
que no m'importa res
en aquest món,
més que allò que he parit
amb esforç i suor.
(I, a mi, em van fer cesària).
Vés al poema sencer

Em vestiré

Em vestiré amb ratlles grogues
i diré versos vermells,
retallaré les novel·les 
i les cosiré a la pell.
Duré sons a les butxaques
i uns quants pètals als cabells
i el vestit serà de terra, 
tindré a les mans molts batecs,
els regalaré amb somriures
i una tija sempre verda
a qui s'arreli al cel net.

I no caldrà cap moneda,
i no caldrà signar res.

Vés al poema sencer

Tinc el volum

Tinc el volum de la Sexton
damunt de la Singer de la mare
i el fil és la paraula.
Cuso la meva tarda a les seves mans felices
i totes les vores són de versos.

La roba té aquell ritme de l'amor
i tots els retalls són d'un temps dòcil.

"Lo que quiero decir, Linda,
es que las mujeres nacen dos veces".

Segurament, ara que em perdo,
brodo lletres a tots els teus records. 
Les nostres bastes.

I es fan dos quarts de deu i és l'any 69, mare.

Ja ploro.

Vés al poema sencer

Quan la cendra

Que la cendra era del foc
i que l’aigua era del cos,
que si la cendra era el cos,
l’aigua era amiga del foc.

Que de foc vam dir-nos món
i de cos vam plorar enyors.

Que vam perdre foc i cos
i com escrivim el nom?

Vés al poema sencer
Més poemes