Altres poemes de Albada Albagès

Ara no ens podem mirar

Ara no ens podem mirar 
els peus plens de llagues. 
El temps s'esgota, i què? 
S'amagarà el sol i ja mai més 
sortirà? 
Deixaràs de menjar gelat de
maduixa? 
Ja no tornaràs a somriure?
Fes que el temps s'esmicoli 
bronzejant la teva pell al sol 
i desfilant somriures,tastant 
els millors gelats de maduixa.
Vés al poema sencer

Parlaria de nosaltres

Parlaria de nosaltres,
si trobés el mot adient 
Però això seria definir 
mirades màgiques
que omplen un dia 
sencer de dolçor 
en tota la pell. 
Si trobés el mot 
adient, potser només 
Potser, deixaria de 
veure't amb els ulls 
del cor.
Vés al poema sencer

I et lleves

I et lleves, ressenyant amb la
lluentor dels teus ulls un nou
moment per viure. 
Condemnant quimeres que 
fan petites escletxes al cor,
lluint la primavera amb vent 
de març al voltant. 
I et lleves, esquitxant aigües 
de somriure que omplen espais 
plens de fredor tot desant la 
tardor al fons de l'armari,perquè 
no vols barrejar estacions que 
ara,no toquen.
Vés al poema sencer

Just

Desitjo. Un futur sense crosses.

Rebutjo. El passat de rancúnies.

Estimo. Aquest present d'esperança.

Tanco la roda cercant justícia.

Vés al poema sencer
Més poemes