Altres poemes de Albada Albagès

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer

Ara no ens podem mirar

Ara no ens podem mirar 
els peus plens de llagues. 
El temps s'esgota, i què? 
S'amagarà el sol i ja mai més 
sortirà? 
Deixaràs de menjar gelat de
maduixa? 
Ja no tornaràs a somriure?
Fes que el temps s'esmicoli 
bronzejant la teva pell al sol 
i desfilant somriures,tastant 
els millors gelats de maduixa.
Vés al poema sencer

Parlaria de nosaltres

Parlaria de nosaltres,
si trobés el mot adient 
Però això seria definir 
mirades màgiques
que omplen un dia 
sencer de dolçor 
en tota la pell. 
Si trobés el mot 
adient, potser només 
Potser, deixaria de 
veure't amb els ulls 
del cor.
Vés al poema sencer
Més poemes