Altres poemes de Sandra Domínguez Roig

Despropòsit

Això és un despropòsit,
el furt de l’ànima d’un diable sense paraula.
Sóc la lletania d’un lladruc
esmaperdut a les muntanyes
mentre el vent juga a desfer-ne l’origen.

Una negativa de plom tot bastint els incondicionals.
M’esperava un “almenys” en lloc d’una vasta planícia erma.
Ja veus;
Una bactèria sapròfita tot engolint les despulles teves. 
Vés al poema sencer

L'ofensor

Quina premeditació la de l’ofensor
abandona la terra que augura es devastarà,
silenciós exili obscè mentre la ciutat dorm.
La cua d’un rèptil en l’ombra
cobejosa dels límits del planell
a qui li és indiferent l’erm per pujar dempeus al mon.
 
Vés al poema sencer

Vilernitja (l'eterna)

En la confluència dels punts cardinals,
l’esfera del temps encesa.
Van segar el doll d’aigua de les mànegues
només  nues mans bressolaven llibres com nadons
saltàvem voraces llengües de foc:
Llegat i profecia s’esfondraven davant l’ull del desesper.
 
Vés al poema sencer

Obre l'essència

Obre l'essència, inhala,
és hora de fer passes valentes,
brinda passats, encén espelmes.

Augura't guanyar el millor dels reptes.
La llum de Nadal porta desitjos intangibles,
esguards d'infantesa i amors incondicionals.

Mira en els ulls dels teus
aquesta grandesa teva.
 
Vés al poema sencer
Més poemes