Altres poemes de Marina Antúnez

No tinc por

Punyal de fang, punyal de sang
al mig del pit deixa ferit
fins el plor del més xic.

Un xoc frontal davant del pit,
obert de ràbia i plor en canal,
avui s’ha fet de nit.

Més tard, el sol l’espai corona
i en silenci s’obren les portes,
el dol encara sagna, i fa mal.

I tot jau tort, sembla un lloc mort,
si no fos d’aquests batecs
cada cop més a prop, que...

No callarem, no morirem, no plorarem,
sortirem a omplir els carrers
de mots de mil colors
que diguin el mateix.

#NoTincPor
Vés al poema sencer

Volta i volta

Giravolt sense revolt
a voltes miro el sol
a l’ombra d’un llençol
que penja, de la bugada.
 
Donant voltes al sentit
d’aquest crit, sord, ferit,
avui tot segueix igual,
rodamón sense portes.
 
La ironia del destí t’ha fet,
desesperat amic,
d’Amat-Piniella clau de volta,
i ara la vida sembla torta.
 
 
Vés al poema sencer

Calor

Sinuoses formes es retorcen al sol,
serpents cuegen mentre sona el vent,
sols, sota el sol, estesos d'esma a contravent,
salem la son amb suor silent. 
Vés al poema sencer
Més poemes