Maria Àngels Vila Safont

Tarda despentinada (cel de tramuntana)

                 (3r premi dels Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Els vespres de cel serè
jugo a empaitar el sol
des del nostre mirador
ple de somnis sempiterns.
 
I amb sort atrapo espurnes:
s’esbatana la finestra
dels nostres cels imperfectes,
quan la tramuntana bufa.
 
Profano velles postals
amb filtres desconeguts.
I prego, si cal, l’indult,
perquè em sé flac,  i embriac.
 
Quan cau el tel d’una tarda
que esclata desvergonyida
regalimant tons impossibles,
tossuda i despentinada,
 
els llums em piquen l’ullet:
dansen dins un cel galant
i somric... que m’és donat
gaudir de tot,  del no-res!
 

Altres poemes de Maria Àngels Vila Safont

Nadal a casa

                          (3r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Que aquest Nadal que, tossut,  ja s’atansa,
i és aiguabarreig de mels i d’agrors,
sigui més que l’interludi onerós
amb què, sovint, volem fer la quitança
de tants oblits, tants errors i recances...
 
Que siguin dies ben plens d’esperança,
bressol franc de designis i projectes,
preludi joiós de temps de certeses,
diades viscudes amb delectança,
ben conscients que la vida té més actes.
 
Jo viuré aquestes bromades a casa,
pregant que ens faci net la tramuntana,
la veïna rabent que ens esbatana
els cels i ens esbandeix el pes de l’ànima...
 
Vés al poema sencer

Amb lletra estripada

   (3r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Emprenc aquest vell nou camí mandrosa,
buscant un alfabet prou conegut
per donar sentit a allò que em fa nosa.
I miro d’omplir amb traç insegur
papers on no se’m desfacin les lletres...
 
Somnio fulls nets amb lletra serena
però escric amb tinta massa fugaç.
I tot i volent  saber ser poeta
temo el neguit dels versos delicats,
mentre em brolla aquesta lletra estripada.
 
Amb sort, enviaré a la paperera
esborranys oportunament descartats
sabent que dels esbossos imperfectes,
dels mals moments viscuts o embastats,
sense recances, també se n’aprèn.
 
I imploraré empenta a la Tramuntana!
 
Vés al poema sencer
Més poemes